L'APARTAMENT

Calgary 88 - Antònia Font

2012-02-14T07:50:00.002+01:00

Extemporani

2012-02-11T17:58:00.000+01:00

-Escolti! Faci el favor!
-Perdoni, feia tants anys que no en tocava cap. Tan rodó, tan ferm, tan suau, ... La veritat és que ja no ho recordava. Em sap greu haver-la importunat. Sap què passa ...? que viure en solitud dia rere dia és molt dur, es perd l'habilitat d'interaccionar amb els altres i, com és natural, de sentir, percebre, compartir impressions, ...
-D'acord! No en parlem més! El préssec és seu. I ara permeti que me'n vagi que faig tard!

Hagamos un trato - Mario Benedetti

2012-02-09T14:56:00.002+01:00

Poema en audio: Hagamos un trato de Mario Benedetti por Mario Benedetti

L'Hermínia

2012-02-05T09:10:00.001+01:00

L'Hermínia, una dona gran i refeta -d'aquelles que es van omplint amb els anys-, va sentir dir que amos i gossos s'assemblaven i va decidir adoptar un llebrer.

Ovidi Montllor - 70 anys - Faré vacances

2012-02-04T10:03:00.000+01:00

Després de la nevada

2012-02-03T20:38:00.002+01:00

De neu

Carrers nets després de la nevada.

HAPPY THANK YOU PLEASE de Josh Radnor (2010)

2012-02-03T13:13:00.001+01:00

Comèdia escrita, dirigida i interpretada per Josh Radnor.
Sam és un escriptor sense èxit, amb una vida desordenada i sense gaire lligams afectius. Només manté una relació d'amistat sincera amb Annie, una noia que pateix alopècia.
Un dia troba un nen que ha quedat sol dins el metro i això fa despertar en ell altres instints, altres sensacions, ...
Es tracta d'una pel·lícula amb un guió senzill, sense massa complicacions i potser una mica previsible, però és agradable de veure.

Un xic de neu

2012-02-03T10:09:00.001+01:00

Estratègia

2012-01-31T15:58:00.001+01:00

Zoòleg per afició i per devoció, en sentir que ella entrava per la porta de l'habitació de l'hospital, tota negra, esquàlida i armada amb la seva dalla, va utilitzar el mecanisme de defensa de la sariga: fer-se el mort.

ELS FANTÀSTICS LLIBRES VOLADORS DE Mr. Morris Lessmore

2012-01-31T15:37:00.002+01:00

Malsons

2012-01-24T18:29:00.002+01:00

Tenia un bloc de pedra damunt el seu pit que l'impedia respirar amb naturalitat. L'Emma intentava treure-se'l del damunt però no podia i, en somnis, feia força per recuperar la mobilitat. De cop es va adonar que s'estava ofegant, no hi havia forma humana de moure aquell pedruscall pelut. Pelut ...?
-Oh, no, altra vegada tu! -va dir en despertar-se-, mentre empenyia aquells setanta quilos de mastí del Pirineu, que algú li havia regalat un any per Nadal, tot dient-li:
-Ja ho veuràs, et farà molta companyia.

Estri ingenu

2012-01-16T15:56:00.001+01:00

Es va espolsar com va poder els pèls del cap i li va preguntar ingènuament al tub de pasta:
-Vaig gaire despentinat?

De lavabo

Festa dels Tres Tombs

2012-01-16T15:41:00.002+01:00

De sant antoni

Llagostera - 2012

L'acabadora - Michela Murgia

2012-01-13T18:33:00.002+01:00

Bonaria Urrai és una modista soltera i sense fills en un poble de l'interior de l'illa de Sardenya. Però també amaga un altre ofici, antic i necessari, el d'acabadora, la persona que ajuda als altres a ben morir.
La dona, gran i sola, decideix afillar-se una noia, la Maria. Té l'esperança de que algun dia aquesta noia heredarà d'ella els seus béns i la seva "feina".
Es tracta d'una novel·la de sentiments, de sobreentesos, de paraules no pronunciades però captades a través de les mirades, els gestos, les fugides, ... Val la pena entrar dins el relat d'una Sardenya rural i antiga, per conèixer el valor que es donava a la vida i a la mort.

Peter Dinklage, un gran actor

2012-01-11T16:07:00.001+01:00

Peter Dinklage és un actor de cinema, televisió i teatre. Se'l va conèixer gràcies a una pel·lícula independent anomenada The station agent.
Ha format part d'altres projectes amb papers molt més discrets, però finalment ha triomfat gràcies al de Tyrion Lannister en la sèrie Games of Trhones, pel qual ha guanyat un premi Emmy.
Es tracta d'un actor de gran personalitat. Quan surt a escena eclipsa amb facilitat els que també es troben en aquell moment a la pantalla. I compta amb una veu potent per donar més força als seus personatges.

Parlant de la seva estatura, les seves paraules són alliçonadores:
"Quan era jove m'afectava molt. Com adolescent m'amargava i m'enutjava, però a mesura que he anat envellint me n'he adonat que només cal tenir sentit de l'humor. Saps que tu no tens un problema, el problema és dels altres"

Les minves del gener - Joan Maragall

2012-01-05T08:55:00.002+01:00

Canvi de domicili

2012-01-04T09:33:00.000+01:00

L'encarregat del tanatori havia vist aquell home, vell i arronsat, assegut en un dels sofàs de la sala gran durant tot el dia. No li havia donat cap importància, devia ser familiar o amic d'algun dels difunts. Però en arribar l'hora de tancar les instal·lacions, i veient que l'home en qüestió no feia ni el més petit gest de moure's de l'indret on es trobava, s'hi va dirigir amablement:
-Perdoni, senyor, hem de tancar. Si fos tan amable ...
-Oh, per mi no quedi -va dir el vellet-. Miraré de no fer nosa.
-Però ... escolti, vostè no s'hi pot quedar aquí! Cal que torni a casa seva.
L'homenet se'l va mirar de dalt a baix i li va respondre amb tota naturalitat i amb un cert to condescendent:-Miri, senyor, com podrà veure si s'hi fixa, ja tinc una edat avançada, que en diuen ara. M'han desnonat de la casa on vivia des de feia quaranta anys i, en veure'm al carrer, he pensat que d'aquí a quatre dies aquest serà el lloc on hauré de venir a raure ..., per tant he decidit instal·lar-m'hi de seguida.
No té pas un coixí i una flassada per passar la nit?

The odd couple - Gene Sacks (1968)

2011-12-31T09:13:00.001+01:00

Transformació

2011-12-30T13:35:00.004+01:00

O com passar d'ésser humà a extraterrestre en poca estona.

La foto del dia

2011-12-30T13:31:00.000+01:00

De camí gotarra

Molt per donar i poc per rebre.

Ara fa un any

2011-12-29T16:20:00.000+01:00

Ara fa un any vam fer el millor viatge de la nostra vida.
Aquesta és una de les moltes imatges que va captar la meva càmera.

De Índia

Temple a Orschha

Optimista de mena

2011-12-29T10:21:00.000+01:00

NO SERÀ RES! -cridava en Miquel als seus veïns, que es trobaven enfilats a balcons i teulades, mentre la riuada se l'enduia pel torrent que baixava rambla avall.
NO SERÀ RES! QUATRE GO..... GLUPS!

LA LLISTA

2011-12-21T18:04:00.001+01:00

Al llarg de la seva vida, l'Alba havia anat acumulant enemics. Alguns només havien estat els emissors d'alguna frase fora de to, desaire o gest despectiu; altres, amb més mala bava, eren recordats per malifetes amb intenció d'ocasionar-li algun perjudici -aquests eren els menys freqüents-. Però la noia els recordava tots i a més no volia oblidar-los. Tant era així, que cada dia abans d'anar a dormir, com aquell qui resa una oració, l'Alba s'anava repetint els noms, pensant que algun dia els tornaria, amb escreix, el mal que li havien ocasionat.
Però va arribar una nit molt cansada a casa. Havia estat una jornada de feina molt dura i la jove no va tenir esma per fer el seu ritual diari. Es va adormir de seguida.
L'endemà, de nit també, en posar-se al llit, es va adonar que alguns dels noms se li havien esborrat de la memòria. Era incapaç de recordar-los. De fet -va pensar- una altra nit de no complir amb el protocol, tampoc és tan important.
I així va ser com van anar passant dies, amb les seves nits corresponents, fins que l'Alba va ser incapaç d'anomenar-ne cap. I llavors es va adonar de que el seu son havia canviat. Ara dormia amb una placidesa gairebé infantil i, el millor de tot, això quedava reflectit al seu rostre, ara més bondadós, més alegre, més bell, ...

Núvols dins una bassa

2011-12-19T21:18:00.002+01:00

De mòbil

Núvols i contrallum

2011-12-19T21:16:00.002+01:00

De mòbil

EL FESTÍ DE L'AMOR - Charles Baxter

2011-12-16T16:39:00.000+01:00

Premi Llibreter 2002

En Bradley, la Chloè, l'Òscar, en Harry, la Diana, ... una sèrie de personatges que coincideixen en un lloc i un moment determinats, a través dels quals va fluint la història, o, millor dit, les històries. Unes històries que no per quotidianes deixen de ser sorprenents.L'amor és el vincle que uneix els personatges i els fa reflexionar sobre la vida, la condició humana, la solitud, ...

Un plaer llegir aquesta novel·la, de la qual se'n va fer una versió cinematogràfica adaptada, amb el nom de El joc de l'amor, amb actors com Morgan Freeman i Greg Kinnear.

Pot? Confitura?

2011-12-16T11:27:00.000+01:00

Dins el pot petit hi ha la bona confitura.
Això és el que havia anat sentint des de petita. Li deien els pares, els oncles, els mestres, ... tothom qui se l'estimava. La mateixa gent que en descobrir que era una assassina en sèrie, amb un saldo al seu favor de catorze víctimes -totes de més de metre vuitanta-, va posar el crit al cel:
-No pot ser! Si semblava tan bona noia! I era tan remenuda!

LA SARDANA DE LES MONGES

2011-12-12T20:12:00.002+01:00

Les fulles seques - Àngel Guimerà

2011-12-06T13:42:00.001+01:00

SARDANA

Haikú

2011-12-06T13:18:00.001+01:00

De 101MSDCF

FULLES

2011-12-06T13:01:00.002+01:00

En Turo

2011-12-01T20:59:00.001+01:00

De Serinyà

Salt d'aigua

2011-12-01T20:44:00.001+01:00

De Serinyà

Canvis cromàtics

2011-11-28T18:03:00.002+01:00

De Parc de l'estació

La platja d'Espolla

2011-11-27T09:11:00.001+01:00

De Serinyà

Al fons, el Pirineu.

Perdoni

2011-11-20T13:10:00.000+01:00

La Maria va obrir la porta del lavabo.
-Ai, perdoni! Em pensava que no hi havia ningú.
Va tornar a tancar la porta amb un gest automàtic, no calculat. Però, en obrir-la per tercera vegada, veient davant seu la mateixa persona, dreta en la mateixa posició, només que una mica més emprenyada ... va pensar que potser tenia raó la seva filla quan li deia que ja era hora de que portés les ulleres per sortir de casa.

Gorro de llana

2011-11-13T19:37:00.001+01:00

HAIKÚ

2011-11-11T20:02:00.000+01:00

Cintes de colors

saluden als quatre vents

l'orgullós novembre.

DESPRÉS DE LA PLUJA ...

2011-11-10T18:29:00.001+01:00

De Arc de Sant Martí

Una bufanda

2011-11-10T18:21:00.000+01:00

De tant en tant va bé canviar d'activitat. Per això he tornat a agafar les agulles.

De camí de ronda

IMATGES DE TARDOR

2011-11-09T19:39:00.000+01:00

VACA SUÏSSA (La vaca de la mala llet) - Joan Oliver

2011-11-04T16:29:00.001+01:00

De passejada

Quan jo m'esmerço en una causa justa,
com mon Tell, sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta.

La meva sang no peix la noia flaca,
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut l'ànima d'esclau.
A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué la vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet.

ELS QUE NO COMPTEN

2011-11-04T10:56:00.000+01:00

A la gran majoria dels centres educatius s'hi pot trobar un col·lectiu que jo anomeno irònicament Els que no compten.
Es tracta, dient-t'ho sense embuts, d'aquells alumnes que no poden seguir el ritme d'aprenentatges de l'aula.
Aquells que trobes amb el cap recolzat damunt els braços enmig d'una classe de vint-i-cinc nois i noies. Aquells que quan entres et miren i, sense paraules, et diuen TREU-ME D'AQUÍ! I els que tots els centres intenten camuflar quan es tracta de fer proves d'avaluació.
Però són ells precisament els que t'obren els ulls i et fan adonar de moltes coses.
Els que t'adverteixen de que molts dels continguts que s'imparteixen a les aules, encara avui, són totalment absurds i es troben fora de lloc i fora de temps.
Els que ens diuen que, en alguns casos, estem ensenyant de la mateixa manera que ens ensenyaven els nostres antics mestres.
Els que saben distingir quan un contingut és interessant i es podrà aplicar i, per tant, val la pena fer l'esforç d'interioritzar-lo.
En fi, són els que quan els mires directament als ulls i els dius VOLS VENIR A LA MEVA CLASSE?, fan un salt de la cadira i no se t'abracen perquè hi ha testimonis, que si no ... I és que saben que per a mi compten i ... molt! Perquè els meus objectius i els seus coincideixen plenament: Aprendre i ser feliços.

NuriFont

I PANELLETS

2011-11-01T22:48:00.002+01:00

De Plats

TOTS SANTS

2011-11-01T22:44:00.002+01:00

De tots sants

Maregassa, llamps i trons (Passeig Sant Feliu de G)

2011-10-29T15:34:00.000+02:00

Maregassa i trons (passeig Sant Feliu de G) (mp3)27 d'octubre de 2011

ANEM A FIRES

2011-10-28T10:21:00.001+02:00

HO PORTEM DINS

2011-10-24T19:19:00.002+02:00

Vent i ocells (tardor)

2011-10-24T18:04:00.001+02:00

Vent i ocells (tardor) (mp3)

Felicitat

2011-10-21T10:11:00.000+02:00

De mohana estiu 2011

"La felicitat no consisteix a desitjar coses sinó a ser lliure" - Epictet (55 d.C) i sentir-se estimat.

#live15o

2011-10-16T15:46:00.000+02:00

Veure tanta gent indignada per les perversions més evidents del capitalisme et faria confiar en la possibilitat de subvertir l'ordre establert. Però no ens enganyem, hi ha molta feina a fer i no sé si tenim el temps i la capacitat per fer-la.

Memorial Isabel Vilà - 09/10/11

2011-10-09T18:32:00.002+02:00

Haikús

2011-10-07T19:08:00.000+02:00

Núvols desfilats

guarneixen el blau del cel.

L'aire els desconcerta.

De nuri

ANUNCI DE TEMPESTA

2011-09-28T18:43:00.002+02:00

SUBORN

2011-09-18T16:23:00.000+02:00

La mare va sortir de la botiga amb un somriure maliciós als llavis.
Feia més de dues hores que voltaven -ella i la seva filla, una adolescent de catorze anys-. Durant aquesta estona havien passat per tots els estats anímics: eufòria, tristesa, ràbia continguda, ...La roba que la noia s'havia emprovat era o "massa llampant", o "massa estreta", o "massa curta", "no li quedava bé" o "la feia petita". La mare havia anat suportant estoicament les entrades i sortides dels emprovadors, intentant posar-hi la cara més adient a cada situació i, quan ningú la veia, fent respiracions complertes; fins que va veure la llum. O s'espavilava, o no se'n sortirien.
A l'última botiga que veurien aquell matí de dissabte hi havia penjadors plens de pantalons d'aquells que necessites ajuda per posar-te'ls i que, quan ho has aconseguit, no veus el moment de treure-te'ls; bruses que si les trobessis a la deixalleria ni te les miraries; lleixes de jerseis amb el coll esbadocat, com si haguessin estat fets per una iaia amb miopia i alzheimer, tot alhora; tauletes plenes de camisetes plegades, amb dibuixos descolorits i triats amb mala bava ...I la dona, decidida a acabar amb aquell pelegrinatge, va posar en marxa el seu pla.
Mentre la filla es distreia un moment mirant uns vestits, ella es va apropar a una de les dependentes -una noia jove i decidida- i li va fer una proposta:
-Si fas que aquella noieta, la del jersei vermell, es compri uns pantalons, una brusa i una jaqueta amb menys de vint minuts, et donaré una propina de deu euros.
I així va ser com es va resoldre la situació. Al cap d'un quart ja es trobaven totes dues fent cua davant de la caixa per pagar. Moment en què la jove dependenta va aprofitar per dir-li a cau d'orella:
-Si tornen per aquí, ja ho sap ... I si em fa el favor de recomanar-me a les seves amigues, li faré descompte la propera vegada.

OLD PICTURE

2011-09-09T17:44:00.000+02:00

Espai on podem trobar fotografies antigues situades en diferents llocs del planeta.

CARES: Una cara amb ulleres

2011-08-28T14:43:00.000+02:00

From vacances 2011

Aquella platja ...

2011-08-20T15:38:00.001+02:00

En Martí va perdre la concentració un dia d'agost de l'any 1995.
Sempre havia estat un home assenyat, reflexiu, previsor. Aquestes eren les seves millors qualitats, deien els amics; en canvi, la seva dona, que el coneixia més a fons, trobava que tot ell era un pèl excessiu.
Assenyat? Sí, però tampoc cal anar a la farmàcia a mirar-se la pressió cada vegada que tens un sopar.
Reflexiu? També, però fer esperar deu minuts a la senyora que et ven les entrades del cinema per poder decidir a quina filera estarem més bé, no és necessari.
I ser previsor? No cal dir que és important, però sortir a les sis del matí per anar a la platja per poder trobar un bon lloc, què voleu que us digui ...
I va ser precisament a la platja on en Martí va perdre la concentració. S'havia adormit un moment i en despertar-se es va notar estrany. Mirava al seu voltant i veia les coses i les persones d'una altra manera. La seva mirada, més oberta, més brillant, passava d'unes a les altres suaument i tranquil·la. Mirava l'aigua, els vaixells, la gent que es banyava, els nens, les iaies, ... tot i tothom i sense amoïnar-se per res, sense que el seu pensament anés més enllà.
La seva dona va veure de seguida que alguna cosa li havia passat. I ho va confirmar quan a les deu li va dir:
-Que no vols marxar?
I ell li va respondre:
-Com vulguis.
Ell, que a cap hora ja rondinava!
-Vols dir que no en tenim prou de platja? Mira que ara arribaran les famílies amb nens i això esdevindrà insoportable. Ara pla! Mira qui arriba! Se'ns ha acabat la tranquil·litat ...
Però la prova definitiva va arribar quan uns nens que jugaven a pilota l'hi van llençar al damunt de la seva tovallola. La seva muller va girar els ulls cap al cel, com implorant clemència, preveient l'espectacle que s'esdevindria. Però no va passar res. L'home els va donar la pilota tot dient:
-Quan era petit també m'agradava jugar a pilota a la platja.

I des d'aquell dia en Martí segueix igual: relaxat, alegre, positiu, ... En canvi la seva dona de tant en tant té remordiments. No haurien d'haver tornat a aquella platja i cercar la concentració del seu marit?
Però la veritat és que aquest lleuger malestar li dura molt poc. Només una breu mirada al seu rostre li ratifica que van fer molt bé de canviar de platja.

Rabindranath Tagore (1861 - 1941)

2011-08-17T11:28:00.000+02:00

Avui es commemoren els 70 anys de la seva mort.

Janis Joplin - Mercedes Benz

2011-08-14T20:03:00.001+02:00

LA NINA

2011-08-12T13:45:00.005+02:00

La Bel tenia sis anys i volia una nina. Una nina com la que tenia la Maria, una nena que vivia a la masia més propera a la seva. Propera quant a distància, però molt llunyana tenint en compte el nivell econòmic de les dues famílies.
Feia poc que havia acabat la Guerra Civil i les dues cases veïnes eren el paradigma de la realitat.
La família de la Maria era benestant -malgrat les circumstàncies-, religiosa i afecta al nou règim.
En canvi, a la família de la Bel, la guerra els havia deixat mort i misèria. La mort de dos fills, voluntaris al bàndol republicà, i gana, molta gana.
Però una nena de sis anys no entén de prioritats i la nina de cabells rossos i rinxolats, amb el seu vestit blau cel, el barret de palla i les sabatetes de xarol, ocupava els seus pensaments moltes hores al dia i a les nits la feia somiar. Somiava que la tenia als braços i li raspallava aquells cabells rinxolats, llargs, fins i rossos.
I de tant en tant preguntava al pare o a la mare:
-Em comprareu una nina?
Els pares, preocupats i enfeinats per intentar posar un plat a taula al menys una vegada al dia, li responien d'esma:
-Demana-ho als Reis.
De fet, ells pensaven que aquell desig era cosa passatgera i que al mes de gener la nena ja no pensaria en la nina.
Però va arribar Nadal i la Bel continuava insistint. Pel pare, no poder acomplir el desig de la seva filla petita, era afegir més tristesa a la que ja suportava. S'havia anat encongit pels cops que li donava la vida. Havia envellit a trompades i la seva mirada perduda, cercant alguna resposta al seu dolor, neguitajava a la seva dona, molt més dura, més realista, més pràctica...

I finalment va arribar la Nit de Reis. Al costat de la xemeneia els tres mags li havien deixat una mandarina i un paquet embolicat amb paper d'estrassa. La Bel va córrer cap a la xemeneia i va agafar el paquet.
-És per a mi? -va preguntar als seus pares-. És la nina?
Asseguda a terra i sense esperar resposta, va estripar el paper i, segons després, les llàgrimes van començar a caure-li cara avall.
Davant seu una una nina feta amb fulles seques de blat de moro se la mirava i somreia.
La nena muda, i sense poder abandonar el seu plor silenciós, es va aixecar i es va abraçar al seu pare, que assegut a l'escó situat a prop de la llar de foc, continuava mirant amb tristesa aquella nina, aquell somriure, ...

Nuri Font

De Profundis - Oscar Wilde

2011-08-11T12:33:00.001+02:00

"A diferència del plaer, el dolor no porta màscara".

Una cara riallera

2011-08-09T11:35:00.001+02:00

From cares

LA EVOLUCIÓN DE CALPURNIA TATE - Jacqueline Kelly

2011-08-04T13:10:00.006+02:00

Una novel·la d'iniciació, ambientada en un poble de Texas a finals del s.XIX (1899).
Calpurnia Tate és una nena d'11 anys, l'única noia de set germans, que descobreix la passió que sent pel medi natural. La seva mare insisteix en què ha d'aprendre a tocar el piano, a cosir i a cuinar; ella, en canvi, se sent més motivada pels llibres del seu avi, pel laboratori i per les seves sortides a observar la natura.
El seu avi li deixa llegir L'origen de les espècies de Darwin, un llibre que en aquells moments era considerat blasfem per una part important de la població de Texas (s.XIX).
El personatge principal té carisma, és sensible, curiosa, agosarada, ... A més de veure la seva evolució, també veiem com evolucionaran les dones al s.XX

És la primera novel·la de Jacqueline Kelly, que va néixer a Nova Zelanda i ara viu a Texas amb el seu marit i els seus gats i gossos. El llibre ha estat tot un èxit als EEUU.

Ocells

2011-08-02T10:53:00.002+02:00

Malgrat tenir la carretera molt a prop, encara es poden sentir els cants d'alguns ocells.

Ocells (mp3)

En Rex bevent aigua

2011-08-01T19:33:00.002+02:00

En Rex bevent aigua porta un ritme constant (patxap, patxap, patxap, ...)

Bevent aigua (mp3)

From Drop Box

Sons del camí

2011-07-28T11:36:00.005+02:00

El día que los Oscar coronaron 'El apartamento' de Billy Wilder

2011-07-28T09:20:00.000+02:00

Beuda (Segueró - Lligordà - Palera)

2011-07-27T15:10:00.003+02:00

LLETRES I PARAULES

2011-07-27T10:11:00.002+02:00

Els dos llibres estaven situats de costat, per tant les paraules més inquietes podien passar d’un a l’altre amb tota tranquil•litat.
La Mercè, la bibliotecària, va començar a sospitar quan va trobar tres dies seguits els llibres tombats. Però, de fet, mai hagués confirmat les seves suposicions si no hagués estat per culpa de dues paraules que es van embrancar en una discussió i van arribar a les lletres. Patafísica i Fenomenologia volien col•locar-se al costat d’Octògon. La trobaven una paraula viril i al mateix temps cordial i plena de bonhomia i, en no posar-se d’acord, van acabar fetes un revoltim de traços entre les pàgines dels dos llibres.
En sentir que la Mercè arribava van començar les corredisses, però no totes les lletres van ser a temps d’amagar-se.
Quan la dona va recollir les que havien quedat damunt la lleixa, va tenir un ensurt. Qui devia ser aquell que gosava dir-li Poca-solta?

SIN NOVEDAD EN EL FRENTE - Lewis Milestone (1930)

2011-07-23T13:21:00.002+02:00

Pel·lícula dirigida per Lewis Milestone i basada en la novel·la del mateix títol d'Erich Maria Remarque.
Un grup de joves alemanys entren a l'exèrcit animats per un professor i els seus discursos patriòtics.
Els nois passaran de la visió idealista de la guerra a la més crua realitat.

Va guanyar dos Òscars: al millor director i a la millor pel·lícula.
Cal dir que George Cuckor va participar en la producció de la pel·lícula i també com a director dels diàlegs.

El dragó de Panedes

2011-07-23T10:28:00.001+02:00

From panedes

Color

2011-07-23T10:20:00.001+02:00

From panedes

REPÒS

2011-07-21T19:43:00.001+02:00

Es va despertar de cop. S'ofegava. Els grans de sorra li entraven per tots els forats de la cara, entre ells els del nas i no li permetien respirar. Volia cridar, però no podia obrir la boca. Va intentar moure braços i cames però era del tot impossible. Li va venir un atac de pànic, el cor li bategava embogit, com si li hagués de sortir del pit. I just quan començava a veure que no se'n sortiria, va sentir una veu. Era la de la seva dona?
-Marcel, t'he dit unes quantes vegades que no enterris el teu pare mentre dorm. No pots jugar a d'altres coses aquí a la platja? I mira com has quedat! Ves a banyar-te, a veure si et neteges una mica.

Caminada fotogràfica

2011-07-15T16:18:00.002+02:00

L'atac de les formigues

2011-07-14T13:47:00.004+02:00

Totes estaven desesperades i, per més que es pasessin hores i hores pensant, no trobaven cap solució al seu gran problema. I dic GRAN, amb majúscules, perquè el tamany era important.

Feia anys que aquella colònia de formigues vivia en el mateix lloc. Havien arribat a construir un formiguer ben dissenyat i amb les últimes comoditats. Una entrada anti-aiguats, tubs de ventilació, cambra fosca per a la reina, magatzem d'aliments amb dispositiu anti-humitat, ... Tot el que facilitava una bona vida i una bona convivència.

Però un dia, de bon matí, les que s'havien quedat dins el niu per a les tasques de neteja i manteniment van sentir un soroll espantós que anava guanyant en intensitat. També les sales i els passadissos del formiguer van començar a tremolar i elles espantades van romandre quietes, unes a prop de les altres, esperant que aquell estrèpit desaparegués.
Quan això succeí, les més agosarades van sortir del niu per veure què havia passat.
I quin disgust van tenir en adonar-se que, a prop de l'entrada de casa seva, hi havia un munt de petits cossos negres immòbils. Eren les seves companyes, les que aquell dia havien sortit a la recerca d'aliments i que ara havien perdut la vida.
També van observar les destrosses. Totes les portes d'entrada havien estat malmeses, com si un gegant malintencionat hagués saltat damunt d'elles amb la intenció de fer-les malbé.
I, efectivament havia estat un gegant: un elefant enorme que es passejava tranquil·lament per la sabana.

L'animal era pervers i tossut de mena i, malgrat els retrets i els precs de les formigues, ell va respondre que aquell indret era casa seva i per tant podia caminar per on volia.

Aquest episodi es va anar succeint dia rere dia. El niu dels petits animalons tenia ja un aspecte desolador i el més trist de tot plegat era la quantitat de companyes obreres que morien cada dia.

Llavors va passar que en una de les assemblees que organitzaven les formigues per buscar solucions al seu problema, una de les més joves va proposar atacar al seu enemic.
-Per més que hem intentat fer-li veure el mal que ens està fent, que li hem pregat que no torni a malmetre casa nostra, ell continua obstinant-s'hi i no canviarà d'actitud. És per això que hem de decidir atacar-lo. Ell és alt i gros, però nosaltres som milers i ja sabeu aquella dita: La unió fa la força!

I la proposta va ser acceptada per unanimitat.
L'endemà al matí van esperar que l'elefant s'apropés al seu niu i totes, obreres i soldats, van escometre l'animal. Però aquest, en sentir que alguna cosa se li enfilava potes amunt, va començar a espolsar-se amb energia i totes les formigues van caure a terra. Unes ferides, les altres mortes, ... La càrrega no havia tingut èxit.
Però elles no van pensar en retirar-se. Les que quedaven, a les ordres d'aquella formiga jove i decidida, van intentar un altre atac. Aquesta vegada es van repartir: un esquadró per a cada pota. La bèstia enorme va tornar a sacsejar el seu cos. Les formigues anaven caient a grapats, però les que podien seguien arrapant-se als pèls gruixuts de l'animal.

Finalment només una va poder arribar fins a l'alçada del coll de l'elefant i des d'allà va mirar a terra. Milers de companyes seves jeien immòbils, d'altres estaven agonitzant, ... Només un grupet de cinc o sis se la miraven amb una barreja de ràbia, ànsia i emoció. Sentiments que van esclatar des del cor de la més jove, la que havia estat líder d'aquella batalla, que amb un crit esfereïdor va dir:

-ESCANYA'L!

(Qualsevol comparació amb la realitat no és pura coincidència)

PENSANT EN ELS ALTRES - 30 MINUTS TVC

2011-07-09T16:18:00.000+02:00

La importància de l'educació emocional.

Programa emès per TV3 - 30 minuts.

Ocells i altres sons - Mas Roig 7:15h

2011-07-09T09:45:00.001+02:00

3 de juliol de 1883

2011-07-03T09:02:00.001+02:00

Neix Franz Kafka a Praga.

PARA VIVIR - Pablo Milanès

2011-07-02T08:31:00.002+02:00

Y aunque el llanto es amargo, piensa en los años que tienes para vivir ...

SEPPUKU

2011-06-28T20:09:00.001+02:00

Van trobar el cadàver assegut i amb la meitat superior del cos recolzada damunt la taula del despatx. En aquesta posició era impossible poder esbrinar quina havia estat la causa de la seva mort i van haver d'esperar que el funcionari judicial donés permís per moure'l.
En aixecar-lo de damunt de la taula, van observar que la seva mà dreta, closa en un puny, agafava una mena de bolígraf, part del qual se li enfonsava dins l'estómac. Els seus peus reposaven damunt un doll de sang que, abans de regalimar fins a terra, li havia tacat la camisa i els pantalons.
El policia, que estava situat al seu costat, va trobar un sobre, just en el lloc on minuts abans reposava el cap del difunt.
El va recollir com a prova i el va entregar a l'agent judicial.
Aquest va llegir el nom del destinatari: PER A QUI EL TROBI.
Va obrir el sobre i en va treure un full escrit només per una banda.

Aquest deia el següent:

Quan els samurais japonesos queien en desgràcia o sentien que havien estat deshonrats, es feien l'harakiri amb la seva espasa. Abans però, deixaven un poema com a comiat.
Durant aquests últims anys la meva espasa ha estat el bolígraf Punta Fina. Sento que he esgotat la meva inspiració i tinc la certesa de que mai més podré escriure quelcom acceptable. Per tant, aquesta serà l'arma que utilitzaré per posar fi a la meva vida.

Aquest és el meu comiat:

Em trobareu damunt la taula,
com arbre sec vinclat pel vent,
i que ha perdut tota esperança
de donar fruits, tot i volent.

Signat: Quimet Ventura (Saka Batal Brokil)

PD: Fer-se l'harakiri amb l'ordinador seria més difícil i dolorós.

CORRANDES DE L'EXILI - Pere Quart

2011-06-26T09:59:00.001+02:00

LA NIT DE SANT JOAN - Jaume Sisa

2011-06-23T08:30:00.001+02:00

Jo #sóc15M

2011-06-19T08:18:00.001+02:00

Como parte del #15m me declaro una persona pacífica y condeno radicalmente todo tipo de violencia: la de los violentos infiltrados en nuestras manifestaciones, y la del Estado, que ha causado más dolor y heridos. Además, condeno la manipulación mediática que enfatiza la información sesgada, parcial o errónea con el propósito de demonizar a los ciudadanos.
Si me manifiesto en la calle es porque:
• Mi participación como ciudadano se ha reducido a votar a listas cerradas cada cuatro años para ver cómo los representantes de los ciudadanos no respetan lo prometido en su programa.
• Se hacen leyes a favor de grupos de interés en vez de hacerlas a favor del conjunto de la sociedad.
• Se invierten recursos públicos para ayudar a minorías poderosas, y no a quienes están pasando situaciones desesperadas ocasionadas por la especulación financiera.
• Los grandes partidos están más preocupados por mantener su poder que por ofrecer soluciones para superar esta crisis histórica.
• Está a punto de firmarse un “Pacto del Euro” que consiste fundamentalmente en medidas para reducir la inversión pública en servicios esenciales.
• Desde diferentes órganos del estado se ha insultado a los ciudadanos, e incluso se ha justificado el recurso a la violencia contra manifestantes pacíficos.

Como parte del #15m, acepto y respeto la diversidad ideológica del movimiento. Cuando participo en una manifestación no reclamo un régimen o una ideología en concreto, ni un modelo social no democrático, ni la eliminación de los partidos o los parlamentos. Lo que reclamo es una democracia mejor y más humana que, entre otras medidas, necesita urgentemente:

• Cambios en la Ley Electoral para permitir una mejor y más directa representación de los ciudadanos en los parlamentos y una mayor participación ciudadana en las decisiones importantes.
• Aprobación de una Ley de Transparencia y Acceso a la Información Pública para obligar a la publicación en formatos adecuados y reutilizables de todos los gastos, decisiones y reuniones con grupos de presión por parte de funcionarios y cargos públicos.
• Tolerancia cero a la corrupción de candidatos y cargos públicos, y controles ciudadanos para la exigencia de responsabilidad política.
• Separación clara, real y efectiva de los poderes del estado.
• Control fiscal efectivo de grandes fortunas y operaciones financieras; eliminación de privilegios fiscales a cargos electos.
• Políticas encaminadas a solucionar de forma efectiva los problemas hipotecarios y de vivienda.
• Servicios públicos de calidad, fundamentalmente salud, justicia y educación.
• Eliminación de las leyes que permiten el control administrativo de Internet. La red ha demostrado ser esencial para la libertad de expresión y para responder al peligro de manipulación mediática.
Por todas estas razones volveré a salir pacíficamente a la calle el 19 de junio, #19j.
Si estás de acuerdo, aprópiate del texto y divúlgalo (enlace al documento original)

Concert nocturn

2011-06-18T14:33:00.001+02:00

Geganta

2011-06-12T16:21:00.000+02:00

Gegant

2011-06-12T16:19:00.001+02:00

Els mediadors

2011-06-03T12:33:00.004+02:00

La sessió havia estat molt ben programada per en Francesc i l'Mercè. No s'havien oblidat de cap detall. La disposició de les cadires, paper i bolígraf damunt la taula, ... Duien tota la informació sobre el conflicte i totes les dades personals de cada una de les parts, els seus punts febles, si havien baixat la guàrdia en algun moment durant les entrevistes prèvies, ... També havien acordat les contrassenyes que utilitzarien en cas de que s'haguessin de donar l'entrada un a l'altre...
En fi, ho havien previst tot. Tot, menys que la Mercè es trobava en un mal moment personal -per dir-ho d'alguna manera-. Feia pocs dies que a la seva parella l'havien vist en companyia d'una dona en actitud molt afectuosa i a una bona amiga li havia faltat temps per notificar-ho a la noia.
Suposem que el motiu va ser aquest, perquè mai abans havia mostrat els seus sentiments en públic i menys en hores de feina.
Sort n'hi va haver de la parella que havia de ser mediada que, en veure que la Mercè s'abalançava damunt el seu company i intentava agafar-lo pel coll, va intervenir i va aconseguir separar-los.
En Francesc, amb els ulls oberts com dues taronges, no era capaç d'articular paraula. En canvi la seva companya, amb un to de veu que va fer que tots els funcionaris de la sala del costat s'interessessin pel què passava allà dins, cridava:
-Tu també creus que la culpa és d'un gen? Què passa, que tots us heu fotocopiat l'informe del Karolinska? Caram que us en va de bé ara això! ... No, si ara direu que us hi obliguen ...

Bé, com podeu suposar, malgrat que l'endemà la Mercè va demanar disculpes reiteradament a en Francesc, aquest va setenciar:

-Companys de feina potser sí, però, pots pujar-hi de peus, que mai més mediarem en el mateix cas.

Los Nadies - Eduardo Galeano

2011-06-02T17:36:00.000+02:00

Los pájaros prohibidos - Eduardo Galeano

2011-06-02T17:33:00.002+02:00

LLIBRES I FLORS

2011-05-29T15:27:00.001+02:00

Recordant Gandhi

2011-05-28T16:15:00.004+02:00

Davant les imatges de la violència policial contra els joves -i no tan joves- acampats a la Plaça Catalunya de Barcelona, la meva filla va fer un comentari:
-Sembla allò que feien a en Gandhi.
Haig de dir que ella domina el llenguatge visual i que percep ràpidament en una imatge el que nosaltres descobrirem al cap d'una estona.
I ha estat així. A mesura que hem anat veient imatges i vídeos sobre els fets del 27M, més clar ens ha anat quedant que la resistència pacífica dels acampats ha guanyat la batalla. Noies joves oferint flors als mossos d'esquadra, dones agenollades dient no a la violència, nois colpejats amb la sang que els regalimava esquena avall, ... Ara ja no són ells i els que els hem anat seguint des del primer dia. Ara ja som multitud els que ens sentim al seu costat. Perquè res no desacredita tant a qui exerceix la violència com no trobar qui et pagui amb la mateixa moneda.
La brutalitat dels escamots policials ha deixat en evidència el mateix cos, però sobretot a qui els ha obligat a atonyinar gent, que en realitat només era culpable de reclamar una democràcia real, treball per tothom, sous dignes, ... Però, ara que hi caic, quan jo era jove, no hi havia uns partits anomenats d'esquerres que reivindicaven precisament això? On són? De què se n'ha fet?

HORDUR TORFASON

2011-05-22T09:12:00.000+02:00

Érem xais?

2011-05-20T17:32:00.001+02:00

He seguit la revolta des del començament -no sé exactament perquè, però de seguida em va semblar que les mobilitzacions anirien a més- i he pogut observar, a través de les xarxes socials que, aquesta revolució -si és que se'n pot dir així- ha contribuït a donar una mica d'esperança a molta gent. Érem nombrosos els que patíem la frustració i la ràbia de veure que polítics i banquers, ajudats pels tertulians a sou, ens volien fer sentir culpables de la crisi, només per justificar una sèrie llarga de mesures restrictives que -oh miracle!- en cap cas els afectaven a ells.
Aquesta gent, que s'havia cregut invulnerable, que havia arribat a pensar que el món era seu i que lògicament havien d'imposar les seves regles de joc, ara es troben davant d'una rebequeria. Una rebequeria que s'ha anat transformant en una reprovació multitudinària.
Sincerament, no sé que se'n derivarà de la moguda d'aquests dies, però només per veure'ls quiets, intranquils i patint el refús d'una gran part de la nostra societat, ja haurà valgut la pena.
I és que realment es pensaven que érem xais i hem esdevingut marrans.

Cares - Cara de son

2011-05-17T08:30:00.002+02:00

From cares

Jornada electoral

2011-05-15T12:31:00.003+02:00

Vint-i-dos casos es van comptabilitzar l'endemà de les eleccions. I en tots ells s'havia seguit el mateix protocol: buscar una altra urna segellada i ubicar-la damunt la taula, al costat de la que havia quedat inutilitzada.
Les víctimes no van tenir més remei que esperar-se fins a l'hora de l'escrutini. Això sí, se'ls van anar servint tots els àpats i, fins i tot, algun refrigeri.
Les dificultats més greus van arribar quan van tenir la necessitar d'utilitzar el bany. No s'hi podien desplaçar amb les urnes, els interventors dels partits n'haguessin desconfiat. Algunes van tenir sort i, juntament amb la gibrelleta, els hi van apropar les cabines -aquelles que s'utilitzen per triar secretament la papereta- i així van poder mantenir un mínim d'intimitat.

Quan per fi van poder ser alliberades, cap no s'explicava el perquè d'aquell incident. Només coincidien en dos detalls: totes havien volgut introduir elles mateixes la papereta dins l'urna i, en el moment de dipositar-la, havien sentit com si alguna força estranya els xuclés la mà. Una força comparable al d'una aspiradora acabada s'estrenar.
Sembla que víctimes, amics i parents han vist la necessitat de crear una associació, que anomenaran Víctimes de les Urnes, la primera acció de la qual serà demandar per danys i perjudicis a la Junta Electoral Central.
Evidentment les vint-i-dues urnes han estat confiscades pels Mossos d'Esquadra i romanen a l'espera d'una investigació.

FAMÍLIES

2011-05-14T19:03:00.001+02:00

Encuentra más vídeos como este en Espurna

CARA

2011-05-13T18:50:00.001+02:00

30 anys de la mort de Bob Marley

2011-05-11T08:14:00.001+02:00

YO-YO MA & BOBBY McFERRIN

2011-05-09T18:39:00.000+02:00