Entre la vida i el cinema, escullo el cinema.

@nurifont

 

QUI

 Aquella fesomia... Sabia que em recordava algú. Els ulls, d'un marró fosc gairebé negre i la mirada profunda, com si volgués absorbir els meus pensaments més íntims. I tot això acompanyat d'una expressió de fatiga i patiment que em recordava algú. Però qui? Qui era la persona que cada matí m'observava mentre jo procedia a rentar-me les dents?

@nurifont

2023, un any ple de llibres

 

ELS SUPERVIVENTS d'Alex Schulman

 En Benjamin, en Pierre i en Nils es reuneixen per escampar les cendres de la seva mare al lloc on van passar la seva infantesa. Aquest fet serveix a l'autor per fer un repàs a les seves vides, als records que tenen d'uns pares distants i poc afectuosos i d'un fet impactant que l'autor sabrà ocultar fins a les pàgines finals del llibre.

L'Alex Schulman, escriptor i periodista suec, ha aconseguit amb aquesta novel·la un èxit internacional avalat pel fet de que ha estat traduïda a molts idiomes. És una obra extensa que abasta un període curt però molt intens de la vida dels protagonistes i que impacta per la narració àgil i subjectiva d'uns fets, a través de la mirada d'un dels tres germans, en Benjamin. Novel·la psicològica amb una història que t'atrapa, on l'autor utilitza el recurs d'anar intercalant present i passat que es desplacen de forma contrària fins arribar al punt fatídic del relat, el fet que marcarà no només la infantesa dels protagonistes, sinó tota la seva vida. 

SOMEWHERE BOY

Una sèrie britànica que entusiasma pel guió i pels actors. Tracta la història d'un noi de divuit anys a qui el seu pare ha mantingut allunyat del món tota la seva vida. L'actor que dóna vida al protagonista fa un treball d'interpretació extraordinari i ens condueix amb la seva mirada ingènua i transparent cap a un descobriment del món que a vegades resulta xocant, inclement i despietat, però on també s'hi poden trobar sentiments com l'amor, l'amistat i l'empatia.

Aquesta sèrie és tot un descobriment i segur que no passarà desapercebuda.

El sifó

 La imatge d’aquesta beguda em transporta als anys d’infantesa, quan s’utilitzava per a acabar d’omplir els gots de vermut dels grans, i va indefectiblement unida a la dels plats d’olives i de patates fregides. A la mainada ens la deixaven tastar, però no massa,  i ens omplia els narius d’una estranya picor que ens feia riure. També estàvem sempre a l’expectativa de que alguna de les ampolles tingués un excés d’àcid carbònic (per a nosaltres “gas”) i el líquid sortís rebotat del got i mullés a la persona situada més a prop.

No cal dir que a nosaltres la manipulació d’aquesta ampolla ens era totalment prohibida, ja que a les nostres mans es podia arribar a considerar un arma de mullena massiva.

                                                                Nuri Font

 

CONTES DE TÒQUIO de Yasujiro Ozu

Primer la joventut, la bellesa i l'amor... Més tard la vellesa, la soledat i la mort.

Magnífica!

DHEEPAN de Jacques Audiard

 Dheepan és una pel·lícula francesa que va obtenir la Palma d'or al Festival de Cannes l'any 2015.

Tracta la història de tres persones obligades a emigrar del seu país, Sri Lanka, per la guerra civil. La necessitat d'allunyar-se del seu entorn per cercar una vida millor les obliga a la convivència, però el que no saben és que els conflictes són a tot arreu.

Un relat sobre les dificultats de l'emigració i també de la resposta que dóna  Europa a les persones que es troben en aquestes circumstàncies. De com són apartades de la societat i acaben en barris/ghettos dominats per màfies, on encara, si és possible, es degrada més la seva condició social i personal. I com a contraposició, les ganes i l'esperit de lluita dels personatges per aconseguir un futur millor on la vida no és gens fàcil.

El director, utilitzant com a teló de fons la immigració i les dificultats que se'n deriven, ens mostra com una relació forçada pel moment històric pot esdevenir una història d'amor.

Potser no és la millor pel·lícula d'Audiard, però val molt la pena.

Sant Jordi 2022

 Segons fonts ben informades, la Llegenda no la va escriure el Drac.

PRELUDI

 Era de nit i els focus del cotxe il·luminaven la carretera deserta. Ella mirava de tant en tant i de cua d'ull el rostre del seu marit que conduïa en silenci. Un sisè sentit l'advertia que allò era el preludi d'una tragèdia  i dins seu implorava que aquell camí no s'acabés mai.

POEMES DEL MÓN: Si viatges a l'Àfrica

SUCCESSION de Jesse Armstrong

 Aquests dies he sentit a parlar de la sèrie SUCCESSION a molts mitjans de comunicació i a especialistes en sèries i sempre de manera elogiosa.  Això m'ha fet reflexionar i plantejar-me perquè a mi no m'ha enganxat, tot i que he acabat veient-la fins al final. Els guions són bons i els actors magnífics, el plantejament de la història i com es va desenvolupant atrau a l'espectador i cada capítol et deixa amb ganes de veure el següent. I doncs, què és el que trontolla? Finalment he arribat a una conclusió que, almenys en el meu cas, explica el meu desinterès i desconnexió. Als personatges els falta humanitat, o més ben dit tenen característiques i emocions humanes però cap de positiva. Són agressius, maleducats, implacables, orgullosos, egoistes i un llarg etcètera, però en cap moment demostren el que en podríem dir emocions positives com la tendresa, la compassió, l'empatia, l'amor o d'altres que són precisament les que ens fan ser més humans i vulnerables. He vist moltes sèries on els protagonistes transiten pel costat fosc de la història, però sempre tenen algun moment de sensibilitat, de feblesa o vulnerabilitat que ajuden a la connexió entre espectador i personatge i és això precisament el que no aconsegueix aquesta sèrie, te'n sents deslligat, com si veiessis un combat entre animals salvatges i cruels, tu només en fossis l'espectador i tinguessis moltes ganes de que la lluita acabés d'una vegada, perquè saps que guanyi qui guanyi haurà triomfat la infàmia. I el que em fa por de veritat és que no sigui el començament d'una nova ètica.

ERMITA DE SANTA CATERINA (Torroella de Montgrí)

L'ermita de Santa Caterina és una ermita de dimensions moderades al terme municipal de Torroella de Montgrí. L'ermita queda amagada a l'interior de la vall de Santa Caterina, al nord de les muntanyes d'Ullà, Montgrí i Montplà. Hi arriba una pista forestal transitable des de la carretera entre Ullà i l'Escala. Tot i així hi ha múltiples camins i senders que hi menen, bé sigui pel coll de Santa Caterina, entre la muntanya d'Ullà i el Montgrí, o pel coll d'en Garrigars, entre el Montgrí i el Montplà. Per l'est un camí s'enfila per la llera de la vall fins passat el coll on es pot arribar a la pista forestal que mena des de les dunes de Torroella fins a Sobrestany. L'edifici fou iniciat en un estil gòtic tardà, bé que barrejat amb modificacions barroques.
 

 

EN S'ESTIU - Antònia Font

PORS

 La por de no sentir-te estimat et fa més vulnerable.

NuriF

Camí

 Ja camino entre els meus morts,

que lentament i en silenci m'acompanyen.

Els sento propers,

més propers que mai,

i habiten en mi com vells amics

amb qui no calen cortesies.

NuriF

Pobre llop!

 I el pobre llop, cansat de caputxetes que li omplien el cap amb dissertacions sobre el patriarcat i l'androcentrisme cada vegada que els preguntava cap a on es dirigien, va decidir demanar asil a la Bruixa de la Caseta de Xocolata. Al menys amb aquella dona feta a l'antiga sabria a què atenir-se. 

I això va ser la seva ruïna.

NuriF

Església de Caldes de Malavella (Sketchbook)

 

CARTA A UNA MESTRA DE BAIXA PER DEPRESSIÓ

He conegut la teva història per casualitat. No sé el teu nom i tampoc et conec personalment, només sé que estàs de baixa per depressió i que el simple fet d’anomenar l’escola on fins fa un parell de setmanes estaves treballant et produeix uns atacs d’ansietat que no pots controlar. Com no podia ser d’altra manera et culpes a tu mateixa de la situació on et trobes, creus que no ets capaç de desenvolupar la teva feina i que ets una persona inepta per a fer de docent. Fins i tot t’estàs plantejant deixar-ho tot, fugir i dedicar-te a una altra cosa. Però a què, si tota la vida has pensat que volies fer de mestra? En aquests moments la teva autoestima es troba a nivells mínims, si no ha desaparegut del tot. Però jo et demanaria que de moment no prenguis decisions i que dediquis un temps a analitzar què t’està passant. 

En primer lloc has tingut mala sort i has anat a parar a una escola d’aquestes autoanomenades innovadores, mal anomenades diria jo, perquè de fet només estan copiant metodologies i models del segle passat, o de l’anterior, i que van fracassar a tots els països on es van implementar. Però els seguidors, o adeptes, ja que es podria considerar un moviment sectari, es converteixen en agents assetjadors del sistema i si per casualitat les teves idees de com s’ha d’ensenyar i aprendre no casen amb les seves et converteixes immediatament en el seu enemic, en una persona poc professional i ancorada en el passat (encara que els resultats dels teus alumnes siguin molt millors que els dels seus).  I suposo que has estat objecte de vigilància extrema, per part dels companys i de l’equip directiu, primer fent-te reflexions , després coaccionant-te i finalment passant directament al menyspreu més absolut. I et voldria dir, per si no te n’has adonat, que t’han estat fent bullying, sí, aquest mal que existeix a les escoles i que sembla que només afecta els alumnes. 

En segon lloc m’agradaria que et fixessis en que els prosèlits, fanàtics, deixebles... anomena’ls com vulguis, d’aquest sistema són gairebé sempre els mestres més mal preparats, els que tenen un bagatge cultural més pobre i que amaguen les seves mancances sota els lemes més corejats d’aquesta innovació (el nen ha d’aprendre a aprendre, no cal que estudiïn, no cal que memoritzin perquè tot es troba a Google i no els calen classes magistrals, ells sols descobriran i aprendran el que creguin convenient) i ara em permetré un incís: Ja em diràs què trobaran si no saben què buscar, si no tenen coneixements previs, si no saben destriar les informacions importants de les que no ho són... També fixa’t que són els docents que menys ganes tenen d’estar al peu del canó, a primera línia, en contacte amb els alumnes i per això troben mil i una excuses: ser de l’equip directiu, ser formador/a de mestres... i lliurar totes les hores possibles. 

En tercer lloc et vull recordar que les bíblies no existeixen en educació, que en la teva feina has de buscar la manera de que tots els nois i noies que estan al teu càrrec aprenguin i arribin al màxim de les seves capacitats. Que ells i elles són individus amb qualitats i necessitats diferents i el que amb alguns funciona, amb altres no, i és deure del mestre cercar la manera de fer-los evolucionar en tots els sentits i utilitzant totes les metodologies necessàries per fer-ho. 

I, per acabar, i des de la perspectiva que em donen els anys et puc assegurar que els que avui es consideren innovadors demà seran considerats uns carques i t’aconsellaria que seguissis el teu instint i la teva vocació i per descomptat els indicadors més importants per a la teva feina, els resultats que has obtingut amb els teus alumnes, sí, tots junts, perquè al capdavall ells hauran après i tu també. 

Nuri Font

SI ET QUEDES AMB MI - Sergi Carbonell

 

SIOC - Servei d'informació ornitològica de Catalunya

 

Un rossinyol al Mas Roig

 

Buxter · Rossinyol al Mas Roig de Llagostera

Cants dels ocells més habituals a Catalunya

Si cliqueu damunt la imatge trobareu una pàgina que us ajudarà a identificar alguns dels cants més habituals als boscos catalans. 

 

PICA-SOQUES

 Aquest matí passejant pel bosc de la Torre he sentit un pica-soques.

Buxter · Picasoques

"ANIMÀLIA - Bestiari amb ànima" de l'Enric i la Mohana (2021)