Primer la joventut, la bellesa i l'amor... Més tard la vellesa, la soledat i la mort.
Magnífica!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges
dimarts, 19 de juliol del 2022
dijous, 14 de juliol del 2022
DHEEPAN de Jacques Audiard
Dheepan és una pel·lícula francesa que va obtenir la Palma d'or al Festival de Cannes l'any 2015.
Tracta la història de tres persones obligades a emigrar del seu país, Sri Lanka, per la guerra civil. La necessitat d'allunyar-se del seu entorn per cercar una vida millor les obliga a la convivència, però el que no saben és que els conflictes són a tot arreu.
Un relat sobre les dificultats de l'emigració i també de la resposta que dóna Europa a les persones que es troben en aquestes circumstàncies. De com són apartades de la societat i acaben en barris/ghettos dominats per màfies, on encara, si és possible, es degrada més la seva condició social i personal. I com a contraposició, les ganes i l'esperit de lluita dels personatges per aconseguir un futur millor on la vida no és gens fàcil.
El director, utilitzant com a teló de fons la immigració i les dificultats que se'n deriven, ens mostra com una relació forçada pel moment històric pot esdevenir una història d'amor.
Potser no és la millor pel·lícula d'Audiard, però val molt la pena.
diumenge, 8 de març del 2020
El viatge de Nisha
Pel·lícula de la directora Iram Haq -noruega d'ascendència pakistanesa- inspirada en una etapa de la seva pròpia vida.
Iram Haq és una cineasta noruega que als 14 anys va ser obligada pels seus pares a viatjar al Pakistan i viure-hi un any i mig, per conèixer i aprendre la cultura del seu país d'origen.
La història és la d'una adolescent noruega que viu a cavall de dos mons completament diferents, el de la seva família d'origen paquistanès i el del seu entorn social (amics, escola...). I el xoc inevitable es produeix quan ella comença a interessar-se per un noi de la seva edat. Els pares indignats i preocupats pel futur de la seva filla, ja que a la seva manera d'entendre el món ha transgredit les normes, però potser encara més indignats perquè ha posat en entredit l'honor de la família decideixen enviar-la al Pakistan i ho fan de la manera més traumàtica possible: mitjançant l'engany i duent a terme el que podríem anomenar un veritable segrest familiar.
Es tracta d'una pel·lícula dura i sense concessions, on queda palès que malgrat els lligams familiars el trencament afectiu entre pares i filla és indefugible. Els progenitors, que han emigrat del seu país, volen mantenir la seva cultura i els seus costums i obligar als fills a respectar-ho sense tenir en compte les influències que ells reben del seu país d'acollida. El seu petit món familiar i veïnal està regit per un sistema patriarcal que pot ser dur per als fills, però que per a les filles és violent i opressor i les condueix a la submissió total per evitar trencaments familiars o a l'enfrontament i a les seves conseqüències.
El títol original és Hva vil folk si, que en català es traduiria per Què dirà la gent, que deixa clar ja d'entrada els conflictes que pateixen algunes famílies que emigren: Com afectarà als fills viure en una cultura diferent a la dels seus progenitors? Com podran evitar que els valors d'occident contaminin els seus? Com ho faran els fills per sobreviure a la pressió que reben des de casa i des de l'entorn social? Serà possible viure escollint els valors positius d'ambdues cultures o el trencament esdevindrà inevitable?
Quant als actors destacaria l'actuació de l'actriu novella, Maria Mozhdah, que interpreta molt bé el paper de la noia adolescent que es mou entre la fragilitat i la fermesa i que amb la mirada sap comunicar el seu patiment davant les situacions d'angoixa que es veu obligada a viure.
Iram Haq és una cineasta noruega que als 14 anys va ser obligada pels seus pares a viatjar al Pakistan i viure-hi un any i mig, per conèixer i aprendre la cultura del seu país d'origen.
La història és la d'una adolescent noruega que viu a cavall de dos mons completament diferents, el de la seva família d'origen paquistanès i el del seu entorn social (amics, escola...). I el xoc inevitable es produeix quan ella comença a interessar-se per un noi de la seva edat. Els pares indignats i preocupats pel futur de la seva filla, ja que a la seva manera d'entendre el món ha transgredit les normes, però potser encara més indignats perquè ha posat en entredit l'honor de la família decideixen enviar-la al Pakistan i ho fan de la manera més traumàtica possible: mitjançant l'engany i duent a terme el que podríem anomenar un veritable segrest familiar.
Es tracta d'una pel·lícula dura i sense concessions, on queda palès que malgrat els lligams familiars el trencament afectiu entre pares i filla és indefugible. Els progenitors, que han emigrat del seu país, volen mantenir la seva cultura i els seus costums i obligar als fills a respectar-ho sense tenir en compte les influències que ells reben del seu país d'acollida. El seu petit món familiar i veïnal està regit per un sistema patriarcal que pot ser dur per als fills, però que per a les filles és violent i opressor i les condueix a la submissió total per evitar trencaments familiars o a l'enfrontament i a les seves conseqüències.
El títol original és Hva vil folk si, que en català es traduiria per Què dirà la gent, que deixa clar ja d'entrada els conflictes que pateixen algunes famílies que emigren: Com afectarà als fills viure en una cultura diferent a la dels seus progenitors? Com podran evitar que els valors d'occident contaminin els seus? Com ho faran els fills per sobreviure a la pressió que reben des de casa i des de l'entorn social? Serà possible viure escollint els valors positius d'ambdues cultures o el trencament esdevindrà inevitable?
Quant als actors destacaria l'actuació de l'actriu novella, Maria Mozhdah, que interpreta molt bé el paper de la noia adolescent que es mou entre la fragilitat i la fermesa i que amb la mirada sap comunicar el seu patiment davant les situacions d'angoixa que es veu obligada a viure.
diumenge, 27 de gener del 2019
SAMI BLOOD d' Amanda Kernell
La pel·lícula es situa a la Suècia dels anys 30, concretament a Lapònia, i descriu, a través dels ulls d'una adolescent de l'ètnia sami, el racisme més salvatge i descarnat que imperava en aquella època (ja veieu que fins i tot les societats que avui llueixen com a civilitzades, cultes i cosmopolites, també tenen un passat).
La protagonista és Elle-Marja, una pastora de rens, que viu sotmesa a unes condicions de vida molt dures. Ella i la seva germana seran internades en una escola exclusivament per a nenes sami, amb l'únic objectiu de que aprenguin la llengua sueca, i un cop aconseguit retornar-les al seu poble d'origen. I és precisament en aquesta institució on són sotmeses a estudis i pràctiques per demostrar i alimentar els prejudicis racistes de metges i antropòlegs.
Elle-Marja es rebel·la davant aquestes pràctiques i fuig cap a un món que ella intueix més amable i acollidor.
L'actriu de 14 anys Lene Cecilia Sparrok recrea molt bé el seu personatge, una noia valenta i rebel que s'enfronta a situacions que ella creu molt injustes. Una personalitat contundent que lluitarà per aconseguir un futur millor al que li era predestinat per origen.
És una pel·lícula molt dura, però amb la contenció típica del cinema suec, i amb algunes escenes que et queden gravades a la memòria, malgrat que més que veure-les les has pogut intuir.
NuriF
La protagonista és Elle-Marja, una pastora de rens, que viu sotmesa a unes condicions de vida molt dures. Ella i la seva germana seran internades en una escola exclusivament per a nenes sami, amb l'únic objectiu de que aprenguin la llengua sueca, i un cop aconseguit retornar-les al seu poble d'origen. I és precisament en aquesta institució on són sotmeses a estudis i pràctiques per demostrar i alimentar els prejudicis racistes de metges i antropòlegs.
Elle-Marja es rebel·la davant aquestes pràctiques i fuig cap a un món que ella intueix més amable i acollidor.
L'actriu de 14 anys Lene Cecilia Sparrok recrea molt bé el seu personatge, una noia valenta i rebel que s'enfronta a situacions que ella creu molt injustes. Una personalitat contundent que lluitarà per aconseguir un futur millor al que li era predestinat per origen.
És una pel·lícula molt dura, però amb la contenció típica del cinema suec, i amb algunes escenes que et queden gravades a la memòria, malgrat que més que veure-les les has pogut intuir.
NuriF
dimecres, 10 d’octubre del 2018
DUKHTAR
Dukhtar és la primera pel·lícula d'Afia Nathaniel. La protagonista és una dona jove casada que té una filla de 10 anys i que farà tot el possible per evitar-li un matrimoni forçat amb el líder d'una tribu del Pakistà. Aquest matrimoni arreglaria els problemes entre els caps de dos clans familiars enfrontats que han patit la mort d'alguns dels seus membres.
L'actriu Samiya Mumtaz interpreta el paper de la mare, una dona obligada a casar-se quan tenia 15 anys amb un home molt més gran que ella, però que ara té el coratge suficient per intentar evitar que la seva filla prengui el seu mateix camí.
Destaquen les interpretacions de les dues actrius principals: Samiya Mumtaz i Saleha Aref -el coratge i la innocència- i la de Mohib Mirza, que interpreta el camioner que es creurà a les seves vides.
Una petita joia.
Per visualitzar el tràiler cliqueu damunt la imatge.
L'actriu Samiya Mumtaz interpreta el paper de la mare, una dona obligada a casar-se quan tenia 15 anys amb un home molt més gran que ella, però que ara té el coratge suficient per intentar evitar que la seva filla prengui el seu mateix camí.
Destaquen les interpretacions de les dues actrius principals: Samiya Mumtaz i Saleha Aref -el coratge i la innocència- i la de Mohib Mirza, que interpreta el camioner que es creurà a les seves vides.
Una petita joia.
Per visualitzar el tràiler cliqueu damunt la imatge.
dissabte, 20 de gener del 2018
EL SETÈ CEL - Henry King
divendres, 15 de juliol del 2016
UNA AMPOLLA AL MAR DE GAZA
Pel·lícula inspirada en una novel·la de Valérie Zenatti, que fa de guionista juntament amb Thierry Binisti, el director. Es tracta d'una co-producció de França, Israel i Canadà.
Tal és una jove francesa de disset anys que viu a Jerusalem amb la seva família. Un dia, després d'un atemptat terrorista prop del seu barri, escriu una carta, la posa dins d'una ampolla i demana al seu germà que la llenci al mar de Gaza.En ella expressa les seves preguntes i manifesta el seu rebuig cap a la violència i a l'odi entre els dos pobles. Al cap d'uns dies rep un correu signat per un misteriós Gazaman.
És un cant a la tolerància, a la convivència i al respecte entre cultures diferents. També es pot apreciar l'ofec i la repressió als que està sotmès el poble palestí i l'odi que separa els dos països.
Tal és una jove francesa de disset anys que viu a Jerusalem amb la seva família. Un dia, després d'un atemptat terrorista prop del seu barri, escriu una carta, la posa dins d'una ampolla i demana al seu germà que la llenci al mar de Gaza.En ella expressa les seves preguntes i manifesta el seu rebuig cap a la violència i a l'odi entre els dos pobles. Al cap d'uns dies rep un correu signat per un misteriós Gazaman.
És un cant a la tolerància, a la convivència i al respecte entre cultures diferents. També es pot apreciar l'ofec i la repressió als que està sotmès el poble palestí i l'odi que separa els dos països.
dissabte, 5 de desembre del 2015
Front de class
Pel·lícula que parla de la Síndrome de Tourette i les dificultats que tenen per a dur una vida normal els que pateixen aquest transtorn neurològic.
dimecres, 13 d’agost del 2014
dimarts, 12 d’agost del 2014
diumenge, 26 de maig del 2013
dilluns, 8 d’abril del 2013
dilluns, 2 d’abril del 2012
LA FONT DE LES DONES - Radu Mihaileanu
Pel·lícula dirigida pel director francès d'origen romanès Radu Mihaileanu.
En un poble petit perdut entre muntanyes -que podria estar situat al Nord d'Àfrica o en algun país de l'Orient Mitjà- les dones són les encarregades diariament de proveïr d'aigua les cases. Per això han de recórrer uns quants quilòmetres a peu, per camins en mal estat, fins arribar a la font més propera al poble. Llavors han de desfer el camí amb les galledes plenes carregades a l'espatlla.
Aquesta zona pateix una sequera de molts anys i els homes no tenen feina, per tant es passen el dia asseguts al cafè fent petar la xerrada.
Un dia les dones comencen a prendre consciència de la seva situació i dirigides per Leila, una jove valenta provinent d'una altra regió del país, inicien una vaga: la vaga de l'amor. No tindran relacions sexuals amb els seus marits fins que aquests solucionin el problema de l'aigua.
Al guió se'l pot titllar d'innocent, als personatges excessivament planers i algun d'ells fins i tot prescindible per a la història, però la pel·lícula és agradable de veure i s'hi tracten, amb naturalitat, temes que sovint resulta difícil abordar en el món de l'Islam: el masclisme, el fanatisme, l'ús de les creences religioses com a eina per a subjugar les dones, ... En fi, una pel·lícula no del tot reexida però que fa pensar, i això cal valorar-ho.
En un poble petit perdut entre muntanyes -que podria estar situat al Nord d'Àfrica o en algun país de l'Orient Mitjà- les dones són les encarregades diariament de proveïr d'aigua les cases. Per això han de recórrer uns quants quilòmetres a peu, per camins en mal estat, fins arribar a la font més propera al poble. Llavors han de desfer el camí amb les galledes plenes carregades a l'espatlla.
Aquesta zona pateix una sequera de molts anys i els homes no tenen feina, per tant es passen el dia asseguts al cafè fent petar la xerrada.
Un dia les dones comencen a prendre consciència de la seva situació i dirigides per Leila, una jove valenta provinent d'una altra regió del país, inicien una vaga: la vaga de l'amor. No tindran relacions sexuals amb els seus marits fins que aquests solucionin el problema de l'aigua.
Al guió se'l pot titllar d'innocent, als personatges excessivament planers i algun d'ells fins i tot prescindible per a la història, però la pel·lícula és agradable de veure i s'hi tracten, amb naturalitat, temes que sovint resulta difícil abordar en el món de l'Islam: el masclisme, el fanatisme, l'ús de les creences religioses com a eina per a subjugar les dones, ... En fi, una pel·lícula no del tot reexida però que fa pensar, i això cal valorar-ho.
diumenge, 25 de març del 2012
LIKE CRAZY - Drake Doremus
Història d'amor entre dos joves. Fins aquí podria tractar-se de qualsevol pel·lícula ensucrada d'amor adolescent, però el que la fa diferent és el to realista que el director ha sabut donar-li, ajudat per un guió convincent, una realització atrevida i uns actors excel·lents que fan creïbles els seus personatges.
Va ser escollida com a millor drama en el festival de Sundance 2011.
Va ser escollida com a millor drama en el festival de Sundance 2011.
dissabte, 25 de febrer del 2012
A PROPÓSITO DE ELLY - Asghar Farhadi
L'Ahmad fa molts anys que viu a Alemanya. Ara s'acaba de separar de la seva dona i se'n va de vacances al seu país d'origen: Iran.
Els seus amics de la universitat l'estan esperant i li preparen una estada de tres dies en una casa situada al costat del mar Caspi.
Una de les noies de la colla convida també a la mestra de la seva filla, l'Elly, per intentar que l'Ahmad refaci la seva vida.
El segons dia d'estada l'Elly desapareix ...
Es tracta d'una pel·lícula dramàtica però amb una càrrega important de thriller psicològic. La desaparició de la noia provoca un trasbals que fa que els personatges es mostrin tal i com són, amb les seves virtuts, els seus defectes i el seu temperament. I de la mateixa manera que anem descobrim com són els protagonistes de la història, també queden al descobert els trets més distintius de la societat iraniana.
Cal destacar el gran nivell d'interpretació dels actors (pràcticament desconeguts al nostre país) i per sobre de tots l'actriu Golshifteh Farahani, que dóna al personatge principal una intensa càrrega dramàtica.
El director i guionista, Asghar Farhadi, és també el director de Nader y Simin, una separación (2011)
Els seus amics de la universitat l'estan esperant i li preparen una estada de tres dies en una casa situada al costat del mar Caspi.
Una de les noies de la colla convida també a la mestra de la seva filla, l'Elly, per intentar que l'Ahmad refaci la seva vida.
El segons dia d'estada l'Elly desapareix ...
Es tracta d'una pel·lícula dramàtica però amb una càrrega important de thriller psicològic. La desaparició de la noia provoca un trasbals que fa que els personatges es mostrin tal i com són, amb les seves virtuts, els seus defectes i el seu temperament. I de la mateixa manera que anem descobrim com són els protagonistes de la història, també queden al descobert els trets més distintius de la societat iraniana.
Cal destacar el gran nivell d'interpretació dels actors (pràcticament desconeguts al nostre país) i per sobre de tots l'actriu Golshifteh Farahani, que dóna al personatge principal una intensa càrrega dramàtica.
El director i guionista, Asghar Farhadi, és també el director de Nader y Simin, una separación (2011)
dimecres, 22 de febrer del 2012
50/50
Pel·lícula estrenada l'any 2011, amb guió de Will Reiser i dirigida per Jonathan Levine.
Al protagonista, un noi de 27 anys, li diagnostiquen un càncer força agressiu i amb un 50% de possibilitats de sortir-se'n.
Es tracta d'una història previsible, però que funciona gràcies als dos personatges principals: Adam, un noi treballador, assenyat, ... d'aquells que qualsevol sogra voldria com a gendre; i els seu amic, el contrapunt, xerraire, desvergonyit i arrauxat. Els actors Joseph Gordon-Levitt i Seth Rogen broden aquests papers i t'enganxen a la història encara que no vulguis.
Els diàlegs estan ben escrits i utlitzen l'humor i l'enginy, tot fugint del melodrama. Al capdavall, una pel·lícula senzilla i honesta i que et deixa bon record.
Al protagonista, un noi de 27 anys, li diagnostiquen un càncer força agressiu i amb un 50% de possibilitats de sortir-se'n.
Es tracta d'una història previsible, però que funciona gràcies als dos personatges principals: Adam, un noi treballador, assenyat, ... d'aquells que qualsevol sogra voldria com a gendre; i els seu amic, el contrapunt, xerraire, desvergonyit i arrauxat. Els actors Joseph Gordon-Levitt i Seth Rogen broden aquests papers i t'enganxen a la història encara que no vulguis.
Els diàlegs estan ben escrits i utlitzen l'humor i l'enginy, tot fugint del melodrama. Al capdavall, una pel·lícula senzilla i honesta i que et deixa bon record.
divendres, 3 de febrer del 2012
HAPPY THANK YOU PLEASE de Josh Radnor (2010)
Comèdia escrita, dirigida i interpretada per Josh Radnor.
Sam és un escriptor sense èxit, amb una vida desordenada i sense gaire lligams afectius. Només manté una relació d'amistat sincera amb Annie, una noia que pateix alopècia.
Un dia troba un nen que ha quedat sol dins el metro i això fa despertar en ell altres instints, altres sensacions, ...
Es tracta d'una pel·lícula amb un guió senzill, sense massa complicacions i potser una mica previsible, però és agradable de veure.
Sam és un escriptor sense èxit, amb una vida desordenada i sense gaire lligams afectius. Només manté una relació d'amistat sincera amb Annie, una noia que pateix alopècia.
Un dia troba un nen que ha quedat sol dins el metro i això fa despertar en ell altres instints, altres sensacions, ...
Es tracta d'una pel·lícula amb un guió senzill, sense massa complicacions i potser una mica previsible, però és agradable de veure.
dimecres, 11 de gener del 2012
Peter Dinklage, un gran actor
Peter Dinklage és un actor de cinema, televisió i teatre.
Se'l va conèixer gràcies a una pel·lícula independent anomenada The station agent.
Ha format part d'altres projectes amb papers molt més discrets, però finalment ha triomfat gràcies al de Tyrion Lannister en la sèrie Games of Trhones, pel qual ha guanyat un premi Emmy.
Es tracta d'un actor de gran personalitat. Quan surt a escena eclipsa amb facilitat els que també es troben en aquell moment a la pantalla. I compta amb una veu potent per donar més força als seus personatges.
Parlant de la seva estatura, les seves paraules són alliçonadores:
"Quan era jove m'afectava molt. Com adolescent m'amargava i m'enutjava, però a mesura que he anat envellint me n'he adonat que només cal tenir sentit de l'humor. Saps que tu no tens un problema, el problema és dels altres"
Ha format part d'altres projectes amb papers molt més discrets, però finalment ha triomfat gràcies al de Tyrion Lannister en la sèrie Games of Trhones, pel qual ha guanyat un premi Emmy.
Es tracta d'un actor de gran personalitat. Quan surt a escena eclipsa amb facilitat els que també es troben en aquell moment a la pantalla. I compta amb una veu potent per donar més força als seus personatges.
Parlant de la seva estatura, les seves paraules són alliçonadores:
"Quan era jove m'afectava molt. Com adolescent m'amargava i m'enutjava, però a mesura que he anat envellint me n'he adonat que només cal tenir sentit de l'humor. Saps que tu no tens un problema, el problema és dels altres"
dissabte, 31 de desembre del 2011
dijous, 28 de juliol del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)