En un poble petit perdut entre muntanyes -que podria estar situat al Nord d'Àfrica o en algun país de l'Orient Mitjà- les dones són les encarregades diariament de proveïr d'aigua les cases. Per això han de recórrer uns quants quilòmetres a peu, per camins en mal estat, fins arribar a la font més propera al poble. Llavors han de desfer el camí amb les galledes plenes carregades a l'espatlla.
Aquesta zona pateix una sequera de molts anys i els homes no tenen feina, per tant es passen el dia asseguts al cafè fent petar la xerrada.
Un dia les dones comencen a prendre consciència de la seva situació i dirigides per Leila, una jove valenta provinent d'una altra regió del país, inicien una vaga: la vaga de l'amor. No tindran relacions sexuals amb els seus marits fins que aquests solucionin el problema de l'aigua.
Al guió se'l pot titllar d'innocent, als personatges excessivament planers i algun d'ells fins i tot prescindible per a la història, però la pel·lícula és agradable de veure i s'hi tracten, amb naturalitat, temes que sovint resulta difícil abordar en el món de l'Islam: el masclisme, el fanatisme, l'ús de les creences religioses com a eina per a subjugar les dones, ... En fi, una pel·lícula no del tot reexida però que fa pensar, i això cal valorar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada