No sempre és fàcil

No sempre és fàcil
distingir els morts dels vius.
Ho dic per consolar-vos.
Quants cadàvers habiten entre nosaltres?
Vívids en la música que ens commou,
en la llum tamisada de la poesia,
en el coratge d'uns ulls,
en l'incendi d'un somriure
o en l'agitació tenaç
de la nostra malenconia.

Quants contemporanis contenen
les cavernes de la nostra ignorància?
Morts en plena vida,
no-nats després de néixer,
tremolen o s'arboren
o criden, en silenci.
En silencis de nebuloses,
en indispensables, universals,
terminants silencis.

Enric Ramionet