L'encarregat del tanatori havia vist aquell home, vell i arronsat, assegut en un dels sofàs de la sala gran durant tot el dia. No li havia donat cap importància, devia ser familiar o amic d'algun dels difunts. Però en arribar l'hora de tancar les instal·lacions, i veient que l'home en qüestió no feia ni el més petit gest de moure's de l'indret on es trobava, s'hi va dirigir amablement:
-Perdoni, senyor, hem de tancar. Si fos tan amable ...
-Oh, per mi no quedi -va dir el vellet-. Miraré de no fer nosa.
-Però ... escolti, vostè no s'hi pot quedar aquí! Cal que torni a casa seva.
L'homenet se'l va mirar de dalt a baix i li va respondre amb tota naturalitat i amb un cert to condescendent: -Miri, senyor, com podrà veure si s'hi fixa, ja tinc una edat avançada, que en diuen ara. M'han desnonat de la casa on vivia des de feia quaranta anys i, en veure'm al carrer, he pensat que d'aquí a quatre dies aquest serà el lloc on hauré de venir a raure ..., per tant he decidit instal·lar-m'hi de seguida.
No té pas un coixí i una flassada per passar la nit?
-Perdoni, senyor, hem de tancar. Si fos tan amable ...
-Oh, per mi no quedi -va dir el vellet-. Miraré de no fer nosa.
-Però ... escolti, vostè no s'hi pot quedar aquí! Cal que torni a casa seva.
L'homenet se'l va mirar de dalt a baix i li va respondre amb tota naturalitat i amb un cert to condescendent: -Miri, senyor, com podrà veure si s'hi fixa, ja tinc una edat avançada, que en diuen ara. M'han desnonat de la casa on vivia des de feia quaranta anys i, en veure'm al carrer, he pensat que d'aquí a quatre dies aquest serà el lloc on hauré de venir a raure ..., per tant he decidit instal·lar-m'hi de seguida.
No té pas un coixí i una flassada per passar la nit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada