Del blanc al negre
Diuen que els inuits veuen
deu colors blancs en el blanc,
que tenen cent formes, o més,
de descriure una nevada.Aquí, en la llengua dels rius
i turons d’aquests indrets,
tenim una forma clara
de proclamar que existim .
I una forma emocionada
de pronunciar el mot: NOSALTRES,
que inclou ànimes que guarden
verds humits a la mirada,
tots els mirallets del blau
o els grocs ardents d’una albada
que crema en terres llunyanes.
Però també a qui vol la vida
tenyint de rosa la tarda
o aquell que estima en secret
el color d’un gos que escapa.
No és cert que del negre al blanc
enfili una escala el gris,
els graons són del color
dels paisatges de la infància,
dels pigments imaginats
als jardins del paradís,
i del cor bigarrat, que té
l’únic
nosaltres
precís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada