La processó va per fora

Ser un dels penitents no havia estat idea seva, però la seva dona va insistir.
-Prova-ho! No et farà cap mal. A més, ningú et coneixerà amb el capirot posat.
Feia temps que en Joan no patia cap dels símptomes tan emprenyadors de la seva malaltia. A partir dels quaranta anys havia fet el canvi que li havien augurat els metges anys enrere.
Mentre es vestia anava pensant com s'havia deixat enredar per la Maria, la seva dona. Quina necessitat tenia ell de desfilar pel poble disfressat d'aquella manera! Però s'hi havia compromès i ara no es podia fer enrere.

La processó va iniciar el seu recorregut a les nou del vespre i a les onze tot just havia arribat a la plaça.
El pobre home estava cansat, el capirot el feia suar, tenia dificultats per veure-s'hi i aquella roba aspra li encetava la pell. A més havia d'anar amb compte per seguir el pas dels seus companys de fatigues ...i, per postres, de tant en tant li tocava portar la creu. Se l'anaven passant d'un a l'altre perquè el seu pes era considerable i aquella processó no s'acabava mai.
I en Joan es va posar nerviós. Li van venir unes ganes incontrolables de picar de peus. Aquell era el primer senyal i li va servir per neguitar-se més encara. Va començar a respirar profundament, tal i com li havia ensenyat la seva psiquiatra, però no li va servir de gaire ... Just quan enfilaven la rambla principal del poble, va deixar anar uns quants improperis, que per a ell i la seva família havien estat habituals durant molts anys, però que ara ja no ho eren -cagumdéu, toca't els collons, l'hòstia!-, mentre feia gestos obscens amb mans i braços.
Això va ser només el començament, perquè el picament de peus seguit de renecs i gestos s'anava reproduint automàticament cada dos minuts si fa no fa.

El que va venir després és fàcil d'imaginar. Uns quants fidels intentaven dissimular el contratemps tot seguint la desfilada amb els ciris a les mans. Els que portaven els "passos" provaven de mirar on es trobava l'origen de l'escàndol, cosa que feia que les imatges es desplacessin trontollant i el capellà, un home de pau, es va dirigir cap a la vesta excitada i se la va emportar dins un portal per allunyar-la de mirades inquisitives.


Quan en Joan, més calmat, es va trobar amb la Maria a casa seva només feia que repetir Cagumdéu, toca't els collons, l'hòstia! Ja t'ho deia, Maria, que no era una bona idea! La puta que va parir en Turet!