En arribar a la platja vaig veure que algú em saludava des de l'aigua. Jo no distingia qui era perquè es trobava lluny de la sorra, però en veure la seva insistència - ara movent els dos braços a l'hora- vaig tornar-li la salutació sense massa vehemència i amb l'esperança de conèixer'l quan el tingués a frec.
Llàstima que, mentre vaig romandre estirat a la sorra, de l'aigua no en va sortir ningú i em vaig quedar amb les ganes de saber qui era aquella persona que semblava tan simpàtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada