L'aigua calenta de la dutxa queia sobre el meu cos i em deixava una sensació de relaxament. Vaig pensar que no hi havia ningú més a casa, estava sola. Allargava conscientment el temps. Una mica més... Una mica més... Després d'una altra nit sense dormir necessitava aquella sensació de benestar. Vaig mirar els pots que hi havia damunt el marbre, al costat de la banyera; calia comprar xampú, s'estava acabant. L'ampolla de gel havia quedat oberta i vaig pressionar el tap amb tanta força que l'ampolla va caure als meus peus. El vaig recollir i, en col·locar-lo de nou damunt el marbre, la vaig veure. Era gairebé nova, l'havia comprat feia quatre dies. Llavors unes imatges van passar pel meu cap, què passaria si feia passar la fulla pressionant sobre els meus canells? Hauria de fer molta força? El color vermell aniria embrutint poc a poc les parets de la banyera. Hauria de mirar de no esquitxar les cortines ni el terra de la cambra de bany. Intentar d'embrutir el menys possible, tot i que seria difícil. Millor asseguda prop del desguàs? De cop vaig sentir una veu:
-Ets a casa?
-Sí, ja vinc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada