Al voltant de la plaça del poble hi havien col·locat sis fanals, tots iguals, però el que es trobava darrere la font era un fanal amb aspiracions. El seu ego era tan gran que es sentia diferent dels altres i ho volia demostrar. Estava fart de que la gent no se'l mirés i, convençut com estava de les seves grans qualitats, s'imaginava que la seva llum era més brillant, el seu suport més elegant i que el barret que el coronava el feia més distingit. I es va empescar una idea per a cridar l'atenció de veïns i vianants. Va veure que si es concentrava molt podia encendre's i apagar-se tot sol i va començar a fer llum de manera intermitent.Ara sí que hi parava atenció la gent que passava a prop d'ell. Tothom se'l mirava. Fins i tot, un capvespre dos homes se'l van quedar mirant una bona estona i seguidament van anar a buscar una escala llarga per a observar-lo de més a prop.
El fanal estava orgullós, es sentia important i dedicava algunes mirades de menyspreu als seus companys de plaça. Però la seva satisfacció va durar poc, just el temps de veure com el desmuntaven i el portaven al taller.
Enmig de la ferralla encara va tenir esma per dir Que en són d'ignorants els humans, no saben ni reconèixer una obra d'art!
@NuriFont
