Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes. Mostrar tots els missatges
dilluns, 28 de març del 2022
diumenge, 18 de juliol del 2021
Camí
Ja camino entre els meus morts,
que lentament i en silenci m'acompanyen.
Els sento propers,
més propers que mai,
i habiten en mi com vells amics
amb qui no calen cortesies.
NuriF
diumenge, 4 de desembre del 2016
EL TEMPS
El temps s'escolaentre records i penombres,
miralls trencats,
somnis perduts.
Però creix i perdura
quan d'amor s'inunda.
I el pas alenteix
fent veure que prefereix
el present al futur.
@NuriFont
dissabte, 26 de novembre del 2016
DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Els crits d'angoixa
resten amagats
dins la seva gola.
Els gemecs d'impotència
s'ofeguen al seu pit.
Les llàgrimes de sofrença
banyen el seu rostre
i mullen el coixí.
Mentre, a fora,
la lluna contempla
les estrelles.
@NuriFont
divendres, 25 de novembre del 2016
EL TEMPS
El temps em marca
el rostre
i deixa empremtes
al meu pit.
I amb la navalla
més esmolada
em dibuixa esquerdes
a les entranyes.
@NuriFont
el rostre
i deixa empremtes
al meu pit.
I amb la navalla
més esmolada
em dibuixa esquerdes
a les entranyes.
@NuriFont
divendres, 7 d’octubre del 2016
CAMBRA DE TARDOR
Cambra de la tardor
La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
«Me l’estimo molt.
Aquelles veus d’obrers ― Què són?»
Paletes:
manca una casa a la mançana.
«Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany».
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l’estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
«Me l’estimo molt.
Aquelles veus d’obrers ― Què són?»
Paletes:
manca una casa a la mançana.
«Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany».
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l’estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
Gabriel Ferrater
dissabte, 29 de març del 2014
EM BUIDARÉ DE TU
Em
buidaré de tu.
No
quedarà en mi, ni
el
més mínim record
de
la teva aparença.
Vessaré les
llàgrimes
curulles
de records,
paraules
i mirades,
fins
que només em llisqui
l'última
per la cara.
I
tu et submergiràs
a
la zona més fosca
de
l'oblit i aleshores
recomençaré
sol
una
nova vida.
@NuriFont
divendres, 28 de març del 2014
dissabte, 27 d’abril del 2013
divendres, 18 de gener del 2013
divendres, 27 d’abril del 2012
DEL NEGRE AL BLANC - Poema d'Enric Ramionet
Del blanc al negre
Diuen que els inuits veuen
deu colors blancs en el blanc,
que tenen cent formes, o més,
de descriure una nevada.Aquí, en la llengua dels rius
i turons d’aquests indrets,
tenim una forma clara
de proclamar que existim .
I una forma emocionada
de pronunciar el mot: NOSALTRES,
que inclou ànimes que guarden
verds humits a la mirada,
tots els mirallets del blau
o els grocs ardents d’una albada
que crema en terres llunyanes.
Però també a qui vol la vida
tenyint de rosa la tarda
o aquell que estima en secret
el color d’un gos que escapa.
No és cert que del negre al blanc
enfili una escala el gris,
els graons són del color
dels paisatges de la infància,
dels pigments imaginats
als jardins del paradís,
i del cor bigarrat, que té
l’únic
nosaltres
precís.
dilluns, 2 d’abril del 2012
Pujaré la tristesa ...
Pujaré la tristesa dalt les golfesamb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Maria-Mercè Marçal
dijous, 15 de març del 2012
dijous, 9 de febrer del 2012
dijous, 5 de gener del 2012
divendres, 4 de novembre del 2011
VACA SUÏSSA (La vaca de la mala llet) - Joan Oliver
 |
| De passejada |
com mon Tell, sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta.
La meva sang no peix la noia flaca,
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.
Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut l'ànima d'esclau.
A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué la vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet.
diumenge, 26 de juny del 2011
dissabte, 30 d’abril del 2011
La Primavera - Antonio Machado
Recita Fernando Fernán Gómez:
Poema en audio: La primavera besaba... de Antonio Machado por Fernando Fernán Gómez
Poema en audio: La primavera besaba... de Antonio Machado por Fernando Fernán Gómez
Subscriure's a:
Missatges (Atom)