Pobre llop!

 I el pobre llop, cansat de caputxetes que li omplien el cap amb dissertacions sobre el patriarcat i l'androcentrisme cada vegada que els preguntava cap a on es dirigien, va decidir demanar asil a la Bruixa de la Caseta de Xocolata. Al menys amb aquella dona feta a l'antiga sabria a què atenir-se. 

I això va ser la seva ruïna.

NuriF

EL COCODRIL

Aquesta nit la meva mare ha adoptat un cocodril. Un cocodril jove i desconfiat que observava molt atentament els moviments de la gent que l'envoltàvem expectants. De seguida ella ha pres la iniciativa: Aquest animal té gana. Haurem de donar-li alguna cosa per menjar. En aquell moment només disposava d'una cassola de vedella amb bolets que havia preparat per diumenge. L'animal, que devia fer dies que no s'emportava res a la boca, en sentir l'olor d'aquell guisat s'hi ha abraonat i en un obrir i tancar d'ulls se n'ha empassat el contingut, bolets inclosos. Llavors ha fet l'intent d'apropar-se amb la boca oberta al Mingo, el gat pèl-roig que viu enganxat a les faldilles de la mare i aquesta li ha clavat una plantofada damunt del morro tot dient-li Això no és fa! que ha deixat a la pobra bèstia veient visions. El meu germà i jo, que coneixem el tarannà acollidor de la nostra progenitora hem intentat donar algun consell: Aquest animal no pot viure a casa, Et donarà molts problemes!, però veient-la capficada cercant caixes i coixins per a fer-li un llit hem desistit de seguida.
La veritat és que fa tres dies que viuen junts, mare, gat i cocodril i podem dir que el nivell de convivència va millorant, entre plantofades, esgarrapades i alguna dentada. Fins i tot, en alguna de les visites que hem fet a aquest zoo particular hem pogut observar una calma tensa, presagi de que les coses poden anar a millor.

Vida de parella

A les nits esperava amb ànsia que arribés molt borratxo a casa. Tan borratxo que perdés l'equilibri només d'entrar, perquè si l'alcohol no el feia arribar fins aquest estat s'assegurava una altra nit d'insults, empentes i pallisses.
Feia temps que volia fugir d'aquesta situació, però la por la paralitzava. On aniria? Què faria per guanyar-se la vida? Des dels setze anys lligada a aquell monstre que no l'havia permès créixer, viure i ser feliç! Quantes vegades havia imaginat que sortia per la porta cap a un destí desconegut, però segur que millor que el que ara tenia!
Fins que una nit un camioner que havia conduit moltes hores va fer un cop de volant i va envair el lateral de la calçada, just quan l'home tornava borratxo cap a casa. Quan els municipals van arribar a casa seva per donar-li la notícia de la mort del seu marit, ella es va posar a plorar. I va continuar plorant el dia del comiat i uns quants dies més. La gent del poble la volia consolar amb les típiques frases utilitzades en aquestes situacions: La vida és així! Tan jove encara! Ara t'has de refer! T'has de cuidar!  Però quan algú amb tota la bona fe del món li va dir: Pensa que sempre estarà  amb tu! , llavors sí que no se'n va poder estar:
NI T'HO PENSIS!

La gàrgola

Despertar

Es va llevar i va notar una sensació de benestar que no havia sentit en sa vida. Havien desaparegut els dolors que feia temps el martiritzaven i, gairebé a les palpentes, es va dirigir al bany. Va intentar agafar el pom de la porta per obrir-la i se li va esquitllar entre els dits. Ho va intentar per segona i tercera vegada i li va ser impossible retenir-lo amb la mà. Llavors va intuir que hi havia quelcom en el seu cos que no anava a l'hora. En girar-se va sentir un esglai, un cos continuava ajagut damunt el seu llit amb un aire d' abandonament absolut i, pel que podia endevinar enmig de la penombra, era calcat al seu.

@nurifont

LES MEVES MANS

I va arribar un dia que, en seure'm a taula per acomplir amb l'àpat que m'havia preparat la meva dona, vaig ser incapaç d'agafar la forquilla. Cada vegada que intentava apropar-hi la mà, aquesta se'm desviava i prenia qualsevol altre objecte dels que hi havia davant meu. 
Després d'uns quants intents i veient la cara de sorpresa de la meva muller ho vaig intentar amb la mà esquerra, però tot va ser endebades, les meves mans anaven a la seva.

Ara ja hi estic acostumat, però no sabeu l'esgotament que suposa intentar pensar el contrari del que vull fer, just perquè les meves mans facin el contrari del que penso.

@NuriFont

EL FANAL (faula per a infants)

Al voltant de la plaça del poble hi havien col·locat sis fanals, tots iguals, però el que es trobava darrere la font era un fanal amb aspiracions. El seu ego era tan gran que es sentia diferent dels altres i ho volia demostrar. Estava fart de que la gent no se'l mirés i, convençut com estava de les seves grans qualitats, s'imaginava que la seva llum era més brillant, el seu suport més elegant i que el barret que el coronava el feia més distingit. I es va empescar una idea per a cridar l'atenció de veïns i vianants. Va veure que si es concentrava molt podia encendre's i apagar-se tot sol i va començar a fer llum de manera intermitent.

Ara sí que hi parava atenció la gent que passava a prop d'ell. Tothom se'l mirava. Fins i tot, un capvespre dos homes se'l van quedar mirant una bona estona i seguidament van anar a buscar una escala llarga per a observar-lo de més a prop.

El fanal estava orgullós, es sentia important i dedicava algunes mirades de menyspreu als seus companys de plaça. Però la seva satisfacció va durar poc, just el temps de veure com el desmuntaven i el portaven al taller.

Enmig de la ferralla encara va tenir esma per dir Que en són d'ignorants els humans, no saben ni reconèixer una obra d'art!

@NuriFont