I va arribar un dia que, en seure'm a taula per acomplir amb l'àpat que m'havia preparat la meva dona, vaig ser incapaç d'agafar la forquilla. Cada vegada que intentava apropar-hi la mà, aquesta se'm desviava i prenia qualsevol altre objecte dels que hi havia davant meu.
Després d'uns quants intents i veient la cara de sorpresa de la meva muller ho vaig intentar amb la mà esquerra, però tot va ser endebades, les meves mans anaven a la seva.
Ara ja hi estic acostumat, però no sabeu l'esgotament que suposa intentar pensar el contrari del que vull fer, just perquè les meves mans facin el contrari del que penso.
@NuriFont
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada