dissabte, 2 de desembre de 2017

La Mariàngela

-No sé què hi faig en aquest món. Valdria més que Déu Nostre Senyor se m' emportès!
Aquest era un dels planys més recurrents de la Mariàngela, una dona de vuitanta-set anys, amb una mala salut de ferro, però amb un esperit de victòria que ja haguessin volgut les tropes de Napoleó.

Un dia, en el que l'artrosi li havia fet la guitza més que mai i se n'havia anat al llit a mitja tarda, va sentir un soroll prop de la porta de la seva habitació i va pensar que era la Carme, la dona voluntariosa que a vegades li donava un cop de mà amb les feines de la casa.
-Ai, Carme, entra, avui sí que no sé pas què hi faig en aquest món!
La porta es va obrir suaument i una senyora alta i elegantment vestida de negre, amb una mena de dalla a la mà se li va apropar i li va dir a cau d'orella:
-Vinga doncs, anem!

Des d'aquell dia, quan l'artrosi, l'artritis i tots els mals que la turmenten es fan sentir. la Mariàngela, per si algú l'escolta, va dient "Avui sí que no em fa mal res".

@NuriFont

dimecres, 17 de maig de 2017

Primavera



Quan arribava la primavera sentia la necessitat de regirar armaris. Jerseis, bruses, jaquetes, flassades, sabates... tot s’anava amuntegant damunt el llit esperant la sentència: de nou a l’armari, a la deixalleria, a donacions, a rebuig?
I al cap de dues o tres hores, reflexionant quin seria el destí de cada peça, les portes dels armaris es tornaven a tancar sense haver variat gens el seu contingut.

@NuriFont

diumenge, 23 d’abril de 2017

Sant Jordi

I la rosa s'anava marcint damunt del moble de l'entrada: pètals de vermell fosc i fulles encartronades i una lleugera flaire d'amor antic i absència perdurable.

@NuriFont

dilluns, 13 de febrer de 2017

Rosa

Ja a les portes de la mort i havent perdut memòria i consciència, en Ricard pronunciava repetidament un nom: Rosa, Rosa! Les seves dues filles amoïnades intentaven que l'home expliqués a qui cridava, a qui volia veure abans de morir, però no se'n sortien.
 -Rosa? Qui deu ser la Rosa?
 De fet no ho arribarien a saber mai. El seu pare havia mantingut el secret d'aquell amor de joventut durant tota la seva vida.
 @NuriFont

dimarts, 27 de desembre de 2016

HIVERN

Quan el fred arriba
els cors s'escalfen,
cerquen el contacte,
apropen les mirades
i uneixen records
que havien viscut
en èpoques passades.

diumenge, 11 de desembre de 2016

Because the night - Patti Smith

Take me now, baby, here as I am
Pull me close, try and understand
Desire is hunger is the fire I breathe
Love is a banquet on which we feed
Come on now, try and understand
The way I feel when I'm in your hands
Take my hand as the sun descends
They can't hurt you now
Can't hurt you now
Can't hurt you now
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to love
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to love
Have my doubt when I'm alone
Love is a ring, the telephone
Love is an angel disguised as lust
Here in my bed until the morning comes
Come on now, try and understand
The way I feel when I'm in your hands
Take my hand as the sun descends
They can't hurt you now
Can't hurt you now
Can't hurt you now
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to love
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to love
And though we feel with doubt
The vicious circle turns and burls
Without you I cannot live
Forgive the yearning burning
I believe it's time, to feel be real
Touch me now, touch me now
Touch me now
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to love
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to love
Because we believe in the night we're lovers
Because we believe in the night we trust
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to love

Patti Smith - Because the night

The Jackson song - PATTI SMITH

PATTI SMITH a la cerimònia d'entrega dels premis

diumenge, 4 de desembre de 2016

EL TEMPS

El temps s'escola
entre records i penombres,
miralls trencats,
somnis perduts.
Però creix i perdura
quan d'amor s'inunda.
I el pas alenteix
fent veure que prefereix
el present al futur.

@NuriFont

divendres, 2 de desembre de 2016

Escriure

-Escriure és viure! -deia el pobre home mentre redactava les seves últimes voluntats.

@NuriFont

A curta distància

-La distància no refredarà el nostre amor -deia el noi, tot deixant anar suaument la mà de la seva estimada, mentre amb la mirada seguia l'entrada d'un nou tren a l'estació.

@NuriFont



L'autobús

Sol esperava l'autobús a l'última parada, situada en un indret on no hi havia parada i on segur que mai hi passaria un autobús. 

@NuriFont























#microrelats #artjournal

dissabte, 26 de novembre de 2016

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

25 de NOVEMBRE

Els crits d'angoixa
resten amagats 
dins la seva gola.
Els gemecs d'impotència
s'ofeguen al seu pit.
Les llàgrimes de sofrença
banyen el seu rostre
i mullen el coixí.
Mentre, a fora,
la lluna contempla
les estrelles.

@NuriFont

divendres, 25 de novembre de 2016

TARDOR (just abans de l'hivern)

Emmarcaré les fulles
que el vent ha dut
fins al replà de l'escala.

I em duran records
de tardors antigues
i somnis perduts.

Llavors, a la meva cambra,
vessaré les llàgrimes
de la meva enyorança.

@NuriFont

EL TEMPS

El temps em marca
el rostre
i deixa empremtes
al meu pit.
I amb la navalla
més esmolada
em dibuixa esquerdes
a les entranyes.

@NuriFont

dimarts, 1 de novembre de 2016

Tots Sants

Els morts arribaven
fins a les portes de les cases,
però ningú els havia preparat
per trobar-les buides.
I amb el seu pas lent,
lànguid i acompassat
tornaven al lloc
d'on havien sortit la nit abans:
EL NO-RES.

(Art Journal)

dilluns, 31 d’octubre de 2016

Optimisme càndid

Assegudes davant el mar, la Maria parlava amb l'Hortènsia i, amb veu càndida, li recordava que l'edat és una qüestió mental, mentre un dels seus pits mirava a orient i l'altre a ponent.

@NuriFont

ART JOURNAL


















TARDOR PRIMAVERAL

dissabte, 15 d’octubre de 2016

UN MONSTRE EM VE A VEURE - Patrick Ness


Monstre-volum
Set minuts després de la mitjanit, en Conor es desperta i troba un monstre a la finestra. Però no és el monstre que esperava, el del malson que té quasi totes les nits d’ençà que la seva mare va començar l’inacabable i pesat tractament. No, aquest monstre és diferent, antic i salvatge. I busca el més perillós de tot: la veritat.
 
Una emocionant història, plena de sentiments. Angoixa, por, inseguretat... davant la mort d'un ésser estimat. 
 
I la versió cinematogràfica de la novel·la dirigida per J.A. Bayona.