dilluns, 13 de febrer de 2017

Rosa

Ja a les portes de la mort i havent perdut memòria i consciència, en Ricard pronunciava repetidament un nom: Rosa, Rosa! Les seves dues filles amoïnades intentaven que l'home expliqués a qui cridava, a qui volia veure abans de morir, però no se'n sortien.
 -Rosa? Qui deu ser la Rosa?
 De fet no ho arribarien a saber mai. El seu pare havia mantingut el secret d'aquell amor de joventut durant tota la seva vida.
 @NuriFont

dimarts, 27 de desembre de 2016

HIVERN

Quan el fred arriba
els cors s'escalfen,
cerquen el contacte,
apropen les mirades
i uneixen records
que havien viscut
en èpoques passades.

diumenge, 11 de desembre de 2016

Because the night - Patti Smith

Take me now, baby, here as I am
Pull me close, try and understand
Desire is hunger is the fire I breathe
Love is a banquet on which we feed
Come on now, try and understand
The way I feel when I'm in your hands
Take my hand as the sun descends
They can't hurt you now
Can't hurt you now
Can't hurt you now
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to love
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to love
Have my doubt when I'm alone
Love is a ring, the telephone
Love is an angel disguised as lust
Here in my bed until the morning comes
Come on now, try and understand
The way I feel when I'm in your hands
Take my hand as the sun descends
They can't hurt you now
Can't hurt you now
Can't hurt you now
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to love
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to love
And though we feel with doubt
The vicious circle turns and burls
Without you I cannot live
Forgive the yearning burning
I believe it's time, to feel be real
Touch me now, touch me now
Touch me now
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to love
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to love
Because we believe in the night we're lovers
Because we believe in the night we trust
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to love

Patti Smith - Because the night

The Jackson song - PATTI SMITH

PATTI SMITH a la cerimònia d'entrega dels premis

diumenge, 4 de desembre de 2016

EL TEMPS

El temps s'escola
entre records i penombres,
miralls trencats,
somnis perduts.
Però creix i perdura
quan d'amor s'inunda.
I el pas alenteix
fent veure que prefereix
el present al futur.

@NuriFont

divendres, 2 de desembre de 2016

Escriure

-Escriure és viure! -deia el pobre home mentre redactava les seves últimes voluntats.

@NuriFont

A curta distància

-La distància no refredarà el nostre amor -deia el noi, tot deixant anar suaument la mà de la seva estimada, mentre amb la mirada seguia l'entrada d'un nou tren a l'estació.

@NuriFont



L'autobús

Sol esperava l'autobús a l'última parada, situada en un indret on no hi havia parada i on segur que mai hi passaria un autobús. 

@NuriFont























#microrelats #artjournal

dissabte, 26 de novembre de 2016

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

25 de NOVEMBRE

Els crits d'angoixa
resten amagats 
dins la seva gola.
Els gemecs d'impotència
s'ofeguen al seu pit.
Les llàgrimes de sofrença
banyen el seu rostre
i mullen el coixí.
Mentre, a fora,
la lluna contempla
les estrelles.

@NuriFont

divendres, 25 de novembre de 2016

TARDOR (just abans de l'hivern)

Emmarcaré les fulles
que el vent ha dut
fins al replà de l'escala.

I em duran records
de tardors antigues
i somnis perduts.

Llavors, a la meva cambra,
vessaré les llàgrimes
de la meva enyorança.

@NuriFont

EL TEMPS

El temps em marca
el rostre
i deixa empremtes
al meu pit.
I amb la navalla
més esmolada
em dibuixa esquerdes
a les entranyes.

@NuriFont

dimarts, 1 de novembre de 2016

Tots Sants

Els morts arribaven
fins a les portes de les cases,
però ningú els havia preparat
per trobar-les buides.
I amb el seu pas lent,
lànguid i acompassat
tornaven al lloc
d'on havien sortit la nit abans:
EL NO-RES.

(Art Journal)

dilluns, 31 d’octubre de 2016

Optimisme càndid

Assegudes davant el mar, la Maria parlava amb l'Hortènsia i, amb veu càndida, li recordava que l'edat és una qüestió mental, mentre un dels seus pits mirava a orient i l'altre a ponent.

@NuriFont

ART JOURNAL


















TARDOR PRIMAVERAL

dissabte, 15 d’octubre de 2016

UN MONSTRE EM VE A VEURE - Patrick Ness


Monstre-volum
Set minuts després de la mitjanit, en Conor es desperta i troba un monstre a la finestra. Però no és el monstre que esperava, el del malson que té quasi totes les nits d’ençà que la seva mare va començar l’inacabable i pesat tractament. No, aquest monstre és diferent, antic i salvatge. I busca el més perillós de tot: la veritat.
 
Una emocionant història, plena de sentiments. Angoixa, por, inseguretat... davant la mort d'un ésser estimat. 
 
I la versió cinematogràfica de la novel·la dirigida per J.A. Bayona.
 

divendres, 7 d’octubre de 2016

CAMBRA DE TARDOR

Cambra de la tardor
La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
«Me l’estimo molt.
Aquelles veus d’obrers ― Què són?»
Paletes:
manca una casa a la mançana.
«Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany».
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l’estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
 
Gabriel Ferrater