Els nens jugaven a la plaça del Puig. Els vailets, més moguts, havien format dos bàndols i s'enfrontaven a empentes i a cops de pal. La guerra era un tema recurrent i una font d'inspiració per als seus jocs.
Les nenes corrien perseguides per la Joana, que era qui parava, i, mirant-s'ho tot sense perdre detall, hi havia la Cèlia.
La nena, amb la seva cadira de rodes, havia estat empesa pels vailets més forçuts de la colla fins al capdamunt del Puig i ara, situada a un costat de la plaça, mirava i reia en veure els cops i les caigudes d'aquells guerrers de pa sucat amb oli.
De cop van començar a sentir el soroll d'uns avions. Per la fressa que feien tots van deduir que volaven baix. -Deuen ser bombarders- van pensar.
Empesos per la por i l'instint de supervivència, nens i nenes es van posar a córrer tot buscant un amagatall. Alguns es van deixar anar rostos avall per entrar a la portalada de la casa més propera, d'altres van córrer fins al graner ...
I la Cèlia?
La noia s'havia quedat sola, asseguda a la cadira tot mirant el cel i pregant perquè aquell no fos l'últim dia de la seva vida.
dilluns 20 de febrer de 2012
dimarts 14 de febrer de 2012
dissabte 11 de febrer de 2012
Extemporani
-Escolti! Faci el favor!
-Perdoni, feia tants anys que no en tocava cap. Tan rodó, tan ferm, tan suau, ... La veritat és que ja no ho recordava. Em sap greu haver-la importunat. Sap què passa ...? que viure en solitud dia rere dia és molt dur, es perd l'habilitat d'interaccionar amb els altres i, com és natural, de sentir, percebre, compartir impressions, ...
-D'acord! No en parlem més! El préssec és seu. I ara permeti que me'n vagi que faig tard!
-Perdoni, feia tants anys que no en tocava cap. Tan rodó, tan ferm, tan suau, ... La veritat és que ja no ho recordava. Em sap greu haver-la importunat. Sap què passa ...? que viure en solitud dia rere dia és molt dur, es perd l'habilitat d'interaccionar amb els altres i, com és natural, de sentir, percebre, compartir impressions, ...
-D'acord! No en parlem més! El préssec és seu. I ara permeti que me'n vagi que faig tard!
dijous 9 de febrer de 2012
diumenge 5 de febrer de 2012
L'Hermínia
L'Hermínia, una dona gran i refeta -d'aquelles que es van omplint amb els anys-, va sentir dir que amos i gossos s'assemblaven i va decidir adoptar un llebrer.
dissabte 4 de febrer de 2012
divendres 3 de febrer de 2012
HAPPY THANK YOU PLEASE de Josh Radnor (2010)
Comèdia escrita, dirigida i interpretada per Josh Radnor.
Sam és un escriptor sense èxit, amb una vida desordenada i sense gaire lligams afectius. Només manté una relació d'amistat sincera amb Annie, una noia que pateix alopècia.
Un dia troba un nen que ha quedat sol dins el metro i això fa despertar en ell altres instints, altres sensacions, ...
Es tracta d'una pel·lícula amb un guió senzill, sense massa complicacions i potser una mica previsible, però és agradable de veure.
Sam és un escriptor sense èxit, amb una vida desordenada i sense gaire lligams afectius. Només manté una relació d'amistat sincera amb Annie, una noia que pateix alopècia.
Un dia troba un nen que ha quedat sol dins el metro i això fa despertar en ell altres instints, altres sensacions, ...
Es tracta d'una pel·lícula amb un guió senzill, sense massa complicacions i potser una mica previsible, però és agradable de veure.
dimarts 31 de gener de 2012
Estratègia
Zoòleg per afició i per devoció, en sentir que ella entrava per la porta de l'habitació de l'hospital, tota negra, esquàlida i armada amb la seva dalla, va utilitzar el mecanisme de defensa de la sariga: fer-se el mort.
dimarts 24 de gener de 2012
Malsons
Tenia un bloc de pedra damunt el seu pit que l'impedia respirar amb naturalitat. L'Emma intentava treure-se'l del damunt però no podia i, en somnis, feia força per recuperar la mobilitat. De cop es va adonar que s'estava ofegant, no hi havia forma humana de moure aquell pedruscall pelut. Pelut ...?
-Oh, no, altra vegada tu! -va dir en despertar-se-, mentre empenyia aquells setanta quilos de mastí del Pirineu, que algú li havia regalat un any per Nadal, tot dient-li:
-Ja ho veuràs, et farà molta companyia.
-Oh, no, altra vegada tu! -va dir en despertar-se-, mentre empenyia aquells setanta quilos de mastí del Pirineu, que algú li havia regalat un any per Nadal, tot dient-li:
-Ja ho veuràs, et farà molta companyia.
dilluns 16 de gener de 2012
Estri ingenu
Es va espolsar com va poder els pèls del cap i li va preguntar ingènuament al tub de pasta:
-Vaig gaire despentinat?
-Vaig gaire despentinat?
 |
| De lavabo |
divendres 13 de gener de 2012
L'acabadora - Michela Murgia
Bonaria Urrai és una modista soltera i sense fills en un poble de l'interior de l'illa de Sardenya. Però també amaga un altre ofici, antic i necessari, el d'acabadora, la persona que ajuda als altres a ben morir.
La dona, gran i sola, decideix afillar-se una noia, la Maria. Té l'esperança de que algun dia aquesta noia heredarà d'ella els seus béns i la seva "feina".
Es tracta d'una novel·la de sentiments, de sobreentesos, de paraules no pronunciades però captades a través de les mirades, els gestos, les fugides, ... Val la pena entrar dins el relat d'una Sardenya rural i antiga, per conèixer el valor que es donava a la vida i a la mort.
La dona, gran i sola, decideix afillar-se una noia, la Maria. Té l'esperança de que algun dia aquesta noia heredarà d'ella els seus béns i la seva "feina".
Es tracta d'una novel·la de sentiments, de sobreentesos, de paraules no pronunciades però captades a través de les mirades, els gestos, les fugides, ... Val la pena entrar dins el relat d'una Sardenya rural i antiga, per conèixer el valor que es donava a la vida i a la mort.
dimecres 11 de gener de 2012
Peter Dinklage, un gran actor
Peter Dinklage és un actor de cinema, televisió i teatre.
Se'l va conèixer gràcies a una pel·lícula independent anomenada The station agent.
Ha format part d'altres projectes amb papers molt més discrets, però finalment ha triomfat gràcies al de Tyrion Lannister en la sèrie Games of Trhones, pel qual ha guanyat un premi Emmy.
Es tracta d'un actor de gran personalitat. Quan surt a escena eclipsa amb facilitat els que també es troben en aquell moment a la pantalla. I compta amb una veu potent per donar més força als seus personatges.
Parlant de la seva estatura, les seves paraules són alliçonadores:
"Quan era jove m'afectava molt. Com adolescent m'amargava i m'enutjava, però a mesura que he anat envellint me n'he adonat que només cal tenir sentit de l'humor. Saps que tu no tens un problema, el problema és dels altres"
Ha format part d'altres projectes amb papers molt més discrets, però finalment ha triomfat gràcies al de Tyrion Lannister en la sèrie Games of Trhones, pel qual ha guanyat un premi Emmy.
Es tracta d'un actor de gran personalitat. Quan surt a escena eclipsa amb facilitat els que també es troben en aquell moment a la pantalla. I compta amb una veu potent per donar més força als seus personatges.
Parlant de la seva estatura, les seves paraules són alliçonadores:
"Quan era jove m'afectava molt. Com adolescent m'amargava i m'enutjava, però a mesura que he anat envellint me n'he adonat que només cal tenir sentit de l'humor. Saps que tu no tens un problema, el problema és dels altres"
dijous 5 de gener de 2012
dimecres 4 de gener de 2012
Canvi de domicili
L'encarregat del tanatori havia vist aquell home, vell i arronsat, assegut en un dels sofàs de la sala gran durant tot el dia. No li havia donat cap importància, devia ser familiar o amic d'algun dels difunts. Però en arribar l'hora de tancar les instal·lacions, i veient que l'home en qüestió no feia ni el més petit gest de moure's de l'indret on es trobava, s'hi va dirigir amablement:
-Perdoni, senyor, hem de tancar. Si fos tan amable ...
-Oh, per mi no quedi -va dir el vellet-. Miraré de no fer nosa.
-Però ... escolti, vostè no s'hi pot quedar aquí! Cal que torni a casa seva.
L'homenet se'l va mirar de dalt a baix i li va respondre amb tota naturalitat i amb un cert to condescendent: -Miri, senyor, com podrà veure si s'hi fixa, ja tinc una edat avançada, que en diuen ara. M'han desnonat de la casa on vivia des de feia quaranta anys i, en veure'm al carrer, he pensat que d'aquí a quatre dies aquest serà el lloc on hauré de venir a raure ..., per tant he decidit instal·lar-m'hi de seguida.
No té pas un coixí i una flassada per passar la nit?
-Perdoni, senyor, hem de tancar. Si fos tan amable ...
-Oh, per mi no quedi -va dir el vellet-. Miraré de no fer nosa.
-Però ... escolti, vostè no s'hi pot quedar aquí! Cal que torni a casa seva.
L'homenet se'l va mirar de dalt a baix i li va respondre amb tota naturalitat i amb un cert to condescendent: -Miri, senyor, com podrà veure si s'hi fixa, ja tinc una edat avançada, que en diuen ara. M'han desnonat de la casa on vivia des de feia quaranta anys i, en veure'm al carrer, he pensat que d'aquí a quatre dies aquest serà el lloc on hauré de venir a raure ..., per tant he decidit instal·lar-m'hi de seguida.
No té pas un coixí i una flassada per passar la nit?
dissabte 31 de desembre de 2011
divendres 30 de desembre de 2011
dijous 29 de desembre de 2011
Ara fa un any
Ara fa un any vam fer el millor viatge de la nostra vida.
Aquesta és una de les moltes imatges que va captar la meva càmera.
Aquesta és una de les moltes imatges que va captar la meva càmera.
 |
| De Índia Temple a Orschha |
Optimista de mena
NO SERÀ RES! -cridava en Miquel als seus veïns, que es trobaven enfilats a balcons i teulades, mentre la riuada se l'enduia pel torrent que baixava rambla avall.
NO SERÀ RES! QUATRE GO..... GLUPS!
NO SERÀ RES! QUATRE GO..... GLUPS!
dimecres 21 de desembre de 2011
LA LLISTA
Al llarg de la seva vida, l'Alba havia anat acumulant enemics. Alguns només havien estat els emissors d'alguna frase fora de to, desaire o gest despectiu; altres, amb més mala bava, eren recordats per malifetes amb intenció d'ocasionar-li algun perjudici -aquests eren els menys freqüents-. Però la noia els recordava tots i a més no volia oblidar-los. Tant era així, que cada dia abans d'anar a dormir, com aquell qui resa una oració, l'Alba s'anava repetint els noms, pensant que algun dia els tornaria, amb escreix, el mal que li havien ocasionat.
Però va arribar una nit molt cansada a casa. Havia estat una jornada de feina molt dura i la jove no va tenir esma per fer el seu ritual diari. Es va adormir de seguida.
L'endemà, de nit també, en posar-se al llit, es va adonar que alguns dels noms se li havien esborrat de la memòria. Era incapaç de recordar-los. De fet -va pensar- una altra nit de no complir amb el protocol, tampoc és tan important.
I així va ser com van anar passant dies, amb les seves nits corresponents, fins que l'Alba va ser incapaç d'anomenar-ne cap. I llavors es va adonar de que el seu son havia canviat. Ara dormia amb una placidesa gairebé infantil i, el millor de tot, això quedava reflectit al seu rostre, ara més bondadós, més alegre, més bell, ...
Però va arribar una nit molt cansada a casa. Havia estat una jornada de feina molt dura i la jove no va tenir esma per fer el seu ritual diari. Es va adormir de seguida.
L'endemà, de nit també, en posar-se al llit, es va adonar que alguns dels noms se li havien esborrat de la memòria. Era incapaç de recordar-los. De fet -va pensar- una altra nit de no complir amb el protocol, tampoc és tan important.
I així va ser com van anar passant dies, amb les seves nits corresponents, fins que l'Alba va ser incapaç d'anomenar-ne cap. I llavors es va adonar de que el seu son havia canviat. Ara dormia amb una placidesa gairebé infantil i, el millor de tot, això quedava reflectit al seu rostre, ara més bondadós, més alegre, més bell, ...
dilluns 19 de desembre de 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)