dijous, 29 de novembre de 2018

EST OF EDEN de John Steinbeck

Recordo haver vist aquesta pel·lícula ja fa uns quants anys i recordo també que em van impressionar, i fins i tot incomodar, alguns dels personatges per la intensa càrrega d'emocions que anaven mostrant al llarg de la història. La maldat, la baixesa moral, la violència, l'egoisme..., però també la bondat sense límits, l'amor i la capacitat de sacrifici que no deixen a ningú indiferent.
Ara, llegint el llibre, he pogut sentir i entendre l'origen d'aquests sentiments i he de dir que he gaudit molt més de la història.
(Faig un parèntesi per deixar clar que cal veure la pel·lícula i llegir el llibre com si fossin gairebé dos relats diferents).

John Steinbeck va publicar l'obra East of Eden l'any 1952 i en ella va relatar la història de dues famílies americanes durant tres generacions (comprèn el període històric que va de la Guerra de Secessió fins a la Primera Guerra Mundial) amb el mite de Caïm i Abel com a rerefons. Aquest llibre era el seu favorit i va arribar a dir que tot el que havia escrit abans només eren assajos que l'ajudarien a escriure aquesta novel·la.

Per a mi el personatge més entranyable és el criat Lee, paradigma de l'amor i l'abnegació envers la família que considera seva. En absència durant molt de temps dels pares per motius diferents, ell adopta el paper de mare, pare, tutor i conseller dels dos nois: en Cal i l'Aaron, al mateix temps que és un suport incondicional per al seu pare biològic.

En fi, un llibre que cal llegir per molts motius i diversos, per la recreació dels personatges, per el desenvolupament de la història, perquè el rerefons d'aquesta no ha perdut amb el temps i sobretot perquè a partir de les primeres pàgines ja et serà difícil abandonar-lo.

I per acabar us deixo un paràgraf que descriu molt bé el pensament i el tarannà de John Steinbeck en boca de Lee.

Es por eso que yo también me incluyo. Todos nosotros compartimos esa herencia, no importa de qué país proviniesen nuestros padres. Los americanos de todas las razas y colores tienen, más o menos, las mismas tendencias. Es una raza… seleccionada por accidente. Y por eso somos fanfarrones y pusilánimes, al mismo tiempo… somos bondadosos y crueles como los niños. Demostramos nuestra amistad de un modo exuberante, y al propio tiempo los extranjeros nos dan miedo. Nos jactamos de nuestras cosas, pero nos dejamos impresionar fácilmente. Somos hipersentimentales y realistas al propio tiempo. Somos mundanos y materialistas…, pero ¿conoces alguna otra nación que actúe sólo por ideales? Comemos demasiado. No tenemos gusto, nos falta el sentido de la proporción. Despilfarramos nuestra energía. En el Viejo Mundo dicen de nosotros que pasamos de la barbarie a la decadencia sin detenernos en una cultura intermedia. ¿No será ello debido a que nuestros críticos no poseen la llave o el lenguaje de nuestra cultura? Eso es lo que somos, Cal…, todos nosotros. Tú tampoco eres muy diferente.

@NuriFont



 

dimecres, 10 d’octubre de 2018

DUKHTAR

Dukhtar és la primera pel·lícula d'Afia Nathaniel. La protagonista és una dona jove casada que té una filla de 10 anys i que farà tot el possible per evitar-li un matrimoni forçat amb el líder d'una tribu del Pakistà. Aquest matrimoni arreglaria els problemes entre els caps de dos clans familiars enfrontats que han patit la mort d'alguns dels seus membres.

L'actriu Samiya Mumtaz interpreta el paper de la mare, una dona obligada a casar-se quan tenia 15 anys amb un home molt més gran que ella, però que ara té el coratge suficient per intentar evitar que la seva filla prengui el seu mateix camí.
Destaquen les interpretacions de les dues actrius principals: Samiya Mumtaz i Saleha Aref -el coratge i la innocència- i la de Mohib Mirza, que interpreta el camioner que es creurà a les seves vides.

Una petita joia.

https://youtu.be/wlWMa0fx7KM























Per visualitzar el tràiler cliqueu damunt la imatge.

divendres, 5 d’octubre de 2018

COMENÇA LA TARDOR I ARRIBA L’INKTOBER


Els seguidors de la xarxa Instagram poden veure aquests dies uns hastags que es repeteixen molt. Parlem de #Inktober, #Inktober2018 o #Inktoberworld2018.  Però, quin és el significat de la paraula Inktober? Es tracta de la fusió de dues paraules: Ink (en anglès, tinta) i october  (el mes d’octubre) que ja ens donen una pista per entendre a quina mena d’iniciativa es refereixen.

Va ser l’any 2009 quan un jove il·lustrador nord-americà, anomenat Jake Parker, va posar en marxa aquest repte: diàriament i durant tot el mes d’octubre calia dibuixar amb tinta un concepte -a partir d’un tema suggerit- i penjar el resultat a la xarxa.  El que només havia de ser un exercici personal per tal de millorar les pròpies capacitats va passar a ser un desafiament mundial a dibuixants, il·lustradors o simplement aficionats.
Els temes van variant cada any i, a la llista, hi podem trobar noms tan allunyats  com verí, espasa o màscara o adjectius com exhaust, preciós o perepunyetes. I els amants del dibuix ens hem de trencar les banyes cada dia pensant com ho representarem. 


A més, si feu un recorregut per les il·lustracions veureu que la mateixa paraula té connotacions diverses que depenen de l’origen del dibuixant i això és un plus afegit a l’interès que desperta cadascuna d’elles.
I ara ja només us falta posar-vos a dibuixar. Això sí amb tinta!

 

Nuri Font