La imatge d’aquesta
beguda em transporta als anys d’infantesa, quan s’utilitzava per a acabar d’omplir
els gots de vermut dels grans, i va indefectiblement unida a la dels plats d’olives
i de patates fregides. A la mainada ens la deixaven tastar, però no massa, i ens omplia els narius d’una estranya picor
que ens feia riure. També estàvem sempre a l’expectativa de que alguna de les
ampolles tingués un excés d’àcid carbònic (per a nosaltres “gas”) i el líquid
sortís rebotat del got i mullés a la persona situada més a prop.
No cal dir que a
nosaltres la manipulació d’aquesta ampolla ens era totalment prohibida, ja que
a les nostres mans es podia arribar a considerar un arma de mullena massiva.
Nuri Font
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada