Afirmava Carvalho que els individus menors de vint-i-un anys no haurien de sortir mai de casa. A l'enyorat detectiu li agradaven les frases contundents i, per tant, no cal prendre-s'ho a la tremenda ni arrapar-se al seu sentit literal. El que volia dir és que no és fàcil portar l'adolescència i la joventut amb discreció i que és habitual que l'entusiasme, el desconcert i les imprudències pròpies de l'edat t'acabin proporcionant uns quants motius d'avergonyiment futur, alguns episodis que amb el pas del temps, quan els evoquis, et faran envermellir. Deu ser una tara de l'espècie, alguna llei de la biologia d'obligat compliment i, per tant, quan s'envesteix aquest període de la vida, s'hauria de fer amb una certa contenció, amb cauteles de funàmbul.
Si vols llegir-ne més:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3453882
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada