dissabte, 7 de novembre del 2009
dijous, 5 de novembre del 2009
dimecres, 4 de novembre del 2009
dimarts, 3 de novembre del 2009
La lluna i el sol s'han pogut veure (3/11/09 -7.00h)
La lluna, tota sola, penjada en el cel clar, mirava encuriosida com el món començava a funcionar.
El sol, amb els seus primers raigs, l'ha pogut abraçar tot dient-li:
-Estimada meva, potser demà ens tornarem a trobar.
El sol, amb els seus primers raigs, l'ha pogut abraçar tot dient-li:
-Estimada meva, potser demà ens tornarem a trobar.
diumenge, 1 de novembre del 2009
Caminada fins a Plana Basarda
Després de deixar el cotxe a prop de la masia de Can Llauradó, hem començat a caminar.
El camí era molt agradable, dibuixat amb marges de matolls i arbustos -sobretot cirerers d'arboç carregats de fruits madurs a punt de caure de les seves branques-.
Ens hem anat enfilant carena amunt i , malgrat que la boira ens impedia veure una part del paisatge, podíem distingir les roques que pujaven cel endalt i que formaven unes carenes paral.leles a la nostra.
Després hem agafat un camí més estret que ens ha endinsat al bosc. Brucs, arboços, pins, alzines, heures i falgueres en les zones més humides, ens han anat acompanyant fins a la porta d'entrada a la zona on es troben les sitges construïdes pels antics pobladors: els íbers.
Algunes es trobaven plenes d'aigua i d'altres les hem pogut observar en tota la seva profunditat.
També alguna cova excavada a la roca ens ha permès entrar en el seu interior.
Finalment la boira ha anat desapareixent i hem pogut contemplar dos paisatges completament diferents. En un s'hi deixava veure l'empremta de l'home modern, el destructor, el de les urbanitzacions. A l'altre una gran extensió encara de boscos verges, que van rodejant les immenses roques. Esprem que aquest últim duri encara molts i molts anys.
El camí era molt agradable, dibuixat amb marges de matolls i arbustos -sobretot cirerers d'arboç carregats de fruits madurs a punt de caure de les seves branques-.
Ens hem anat enfilant carena amunt i , malgrat que la boira ens impedia veure una part del paisatge, podíem distingir les roques que pujaven cel endalt i que formaven unes carenes paral.leles a la nostra.
Després hem agafat un camí més estret que ens ha endinsat al bosc. Brucs, arboços, pins, alzines, heures i falgueres en les zones més humides, ens han anat acompanyant fins a la porta d'entrada a la zona on es troben les sitges construïdes pels antics pobladors: els íbers.
Algunes es trobaven plenes d'aigua i d'altres les hem pogut observar en tota la seva profunditat.
També alguna cova excavada a la roca ens ha permès entrar en el seu interior.
Finalment la boira ha anat desapareixent i hem pogut contemplar dos paisatges completament diferents. En un s'hi deixava veure l'empremta de l'home modern, el destructor, el de les urbanitzacions. A l'altre una gran extensió encara de boscos verges, que van rodejant les immenses roques. Esprem que aquest últim duri encara molts i molts anys.
 |
| De Plana Basarda |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)