Vaig parlar-ne amb en Néstor, el meu millor amic, i, com sempre, em va fer costat.
La família no ho va acceptar tan fàcilment, però, després d'hores de xerrades amb un whisky a la mà, el meu germà gran va acabar acceptant que la meva llibertat personal estava per damunt d'altres consideracions.
Haig de dir que els meus pares ja no hi eren. Feia anys que havien mort tots dos en un accident de cotxe. Parlar amb ells hauria estat molt més complicat i segurament no hauria obtingut la seva aprovació.
Vaig estar pensant en la manera més fàcil i còmoda de dur a terme el meu propòsit i al final vaig decidir que em tiraria des d'un pont que hi havia als afores del poble on jo acostumava a passar les vacances de Nadal.
Així que el dia assenyalat em vaig dirigir cap al meu destí.
El pont era nou, no feia gaire que l'havien construït i formava part d'una variant de l'antiga carretera que passava per dins el poble. Aquell pont feia goig, tenia unes proporcions adequades i això em garantia poder acomplir el meu desig.
Vaig deixar el cotxe lluny i m'hi vaig dirigir a peu. Més o menys a la meitat del trajecte, vaig saltar la tanca i em vaig col·locar en posició. La punta dels meus peus sobresortia del formigó i només havia d'agafar una mica d'embranzida i em trobaria voleiant damunt la carretera vella, que ja no utilitzava gairebé ningú.
Vaig tancar els ulls, vaig respirar a fons i ... avaaaall!
Ah, nois, però, no comptava que el cinturó se m'enganxaria en un dels ferros de la gelosia d'acer.
I ara em trobo aquí penjat demanant ajuda per telèfon.
Un afer que requeria discreció s'ha convertit en l'esdeveniment més visitat i comentat del poble des de la inauguració de la nova piscina municipal.
Evidentment no puc explicar la raó per la quan em trobo en aquesta situació, perquè una cosa són els amics i la família i l'altra molt diferent la gent amb la que et saludes una vegada a l'any per vacances.
Per tant he optat pel silenci i que pensin el que vulguin. Quan em treguin d'aquí ja tindré ocasió de buscar la millor manera d'encarar la situació.
Nuri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada