dissabte, 26 de març de 2011

Cerimònia

-Mira la seva dona. Pobreta! Ha quedat amb la pell i l'os.
Em van dir que amb els seus pares no es parlava. Eh que sembla que no pugui ser? Eren bona gent els de Cal Trinxant, però ja se sap amb les famílies ...! Cada casa és un món!
Saps que em va arribar l'altre dia? Que la filla ha quedat prenyada. La petita. La que es diu Mercè. És tan jove! I es veu que el noi no en vol saber res. Quin sapastre!
Ara que ella ... Diuen que n'ha fet córrer tants. I la seva mare en pagarà les conseqüències. El que li faltava ara ...
Saps d'on és el noi? És de Cal Bitxo. Aquell que es diu Martí. Ja de petit només feia barrabassades. Recordes aquell dia que va trencar un vidre de la rectoria? Els seus pares no el volien pagar perquè deien que ja estava esquerdat abans de que el nen hi tirés el roc.
La que m'han dit que també té problemes amb els fills és la Miquela. El gran, el que va tenir de soltera, es veu que és un mal bitxo. Diuen que fins i tot va estar a punt d'anar a la presó. Sort que en Josep, el que li ha fet de pare, és un bon jan i va demanar ajuda a no sé quin advocat i sembla que li va arreglar.
Ai, els fills! Per un que et doni alegries, tots els altres et donen maldecaps.
Mira, l'Angelina. Ara entra. Aquesta també ... Em sembla que està perdent els trucs. No veus com va vestida ara? Cada dia va més estrafolària! Crec que algú li hauria de dir.
Mira, ja entra el capellà. Si n'ha vingut de gent! Es nota que són gent coneguda!
Sort que hem vingut d'hora, sinó no hauríem pas trobat seient. En enterraments com el d'avui sembla que hi assisteixin fins i tot els que no coneixien el mort.

-Germans, ens trobem aquí per acomiadar-nos d'en Joan ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada