Si em necessites ...

"Si em necessites, xiula"
Aquesta era l'escena preferida, de la seva pel·lícula preferida. L'havia vist un munt de vegades i sempre restava embadocada mirant les expressions a les cares de la Lauren Bacall i d'en Humphrey Bogart. Dues personalitats, dos caràcters, dos personatges que semblaven fets de ferro colat. La història? Un duel per saber quin dels dos era el més dur.
Aquest va ser el motiu pel qual va passar el què va passar.
La Conxita tenia la banyera embussada i va telefonar perquè li enviessin un lampista.
L'endemà, a les deu del matí, ja tenia un noi a casa seva disposat a arreglar-li la banyera. Un noi molt simpàtic per cert.
Quan va haver acabat la feina, la Conxita el va convidar a una cervesa i el noi va acceptar.
-Molt amable, senyora! No ens hi trobem gaire sovint amb gent com vostè.
Un cop acabada la beguda, el noi va voler fer una broma i va dir:
-Bé, ja ho sap ... Si un altre dia em necessita ... xiuli.

I d'una frase tan innocent, tan senzilla, tan innòcua, se'n van derivar un munt de problemes, dels quals no en podem explicar massa res perquè es troben en mans de la justícia.
Sí, sí, ... el pobre noi se'n feia tips de dir que ja tenia xicota i que tot havia estat una broma i que li sabia greu ... A la Conxita li era igual, perquè ella ja feia temps que tenia clar que la seva parella ideal es delataria tot dient la famosa frase. I la Conxita ... era molta Conxita.