Érem xais?

He seguit la revolta des del començament -no sé exactament perquè, però de seguida em va semblar que les mobilitzacions anirien a més- i he pogut observar, a través de les xarxes socials que, aquesta revolució -si és que se'n pot dir així- ha contribuït a donar una mica d'esperança a molta gent. Érem nombrosos els que patíem la frustració i la ràbia de veure que polítics i banquers, ajudats pels tertulians a sou, ens volien fer sentir culpables de la crisi, només per justificar una sèrie llarga de mesures restrictives que -oh miracle!- en cap cas els afectaven a ells.
Aquesta gent, que s'havia cregut invulnerable, que havia arribat a pensar que el món era seu i que lògicament havien d'imposar les seves regles de joc, ara es troben davant d'una rebequeria. Una rebequeria que s'ha anat transformant en una reprovació multitudinària.
Sincerament, no sé que se'n derivarà de la moguda d'aquests dies, però només per veure'ls quiets, intranquils i patint el refús d'una gran part de la nostra societat, ja haurà valgut la pena.
I és que realment es pensaven que érem xais i hem esdevingut marrans.