La dutxa

Veient que podria gaudir d'unes tres hores de descans abans d'incorporar-se de nou a la seva feina, en Josep va decidir que un àpat casolà i una mitja horeta de migdiada li anirien d'allò més bé.
Va aparcar molt a prop de casa seva i, mentre buscava les claus per obrir la porta, anava pensant que la seva dona potser ja hauria dinat. Però tant és, es deia si mateix, em preparé qualsevol cosa.
Un cop dins de casa, en Josep va cridar la Rita, però aquesta no va respondre. Se sentia el soroll de l'aigua de la dutxa del pis de dalt.
L'home va pujar les escales i es va dirigir a la cambra de bany. Va obrir la porta i, a través de la mampara, va poder distingir la silueta de dues persones.
En Josep va obrir la mampara i va veure la seva dona i un home una mica més alt que ell, més musculós, més ... en fi ... un home que no coneixia.
La Rita se'l va mirar, intentant mantenir la calma, i li va dir:
-Hola, carinyo! De seguida estic per tu.
I fixant la vista en l'home nu que tenia a davant, va deixar caure:
-Bé, Lluís, ja ho has vist que el telèfon de la dutxa no raja bé. I ja que hauràs de venir a canviar-lo, també m'agradaria que m'hi posessis unes lleixetes per deixar-hi el xampú i el gel.
-D'acord -va respondre l'home, amb uns ulls oberts com taronges- quin dia li va bé que vingui?
-A veure ... dilluns no hi seré, dimarts ... no ho sé segur, dimecres ..., sí, dimecres m'aniria bé.
-Molt bé, doncs, ... ara me'n vaig que ja em deuen estar esperant al taller ...
I l'home, que mentre parlava havia anat sortint de la dutxa, va agafar una tovallola i la roba que havia deixat formant un piló damunt la tapa del wàter i es va escapolir per la porta de la cambra de bany tot dient:
-Molt de gust, encantat de conèixer'l, ha estat un plaer... No es preocupi que la dutxa quedarà com nova ...