dimarts, 28 de juny de 2011

SEPPUKU

Van trobar el cadàver assegut i amb la meitat superior del cos recolzada damunt la taula del despatx. En aquesta posició era impossible poder esbrinar quina havia estat la causa de la seva mort i van haver d'esperar que el funcionari judicial donés permís per moure'l.
En aixecar-lo de damunt de la taula, van observar que la seva mà dreta, closa en un puny, agafava una mena de bolígraf, part del qual se li enfonsava dins l'estómac. Els seus peus reposaven damunt un doll de sang que, abans de regalimar fins a terra, li havia tacat la camisa i els pantalons.
El policia, que estava situat al seu costat, va trobar un sobre, just en el lloc on minuts abans reposava el cap del difunt.
El va recollir com a prova i el va entregar a l'agent judicial.
Aquest va llegir el nom del destinatari: PER A QUI EL TROBI.
Va obrir el sobre i en va treure un full escrit només per una banda.

Aquest deia el següent:

Quan els samurais japonesos queien en desgràcia o sentien que havien estat deshonrats, es feien l'harakiri amb la seva espasa. Abans però, deixaven un poema com a comiat.
Durant aquests últims anys la meva espasa ha estat el bolígraf Punta Fina. Sento que he esgotat la meva inspiració i tinc la certesa de que mai més podré escriure quelcom acceptable. Per tant, aquesta serà l'arma que utilitzaré per posar fi a la meva vida.

Aquest és el meu comiat:

Em trobareu damunt la taula,
com arbre sec vinclat pel vent,
i que ha perdut tota esperança
de donar fruits, tot i volent.

Signat: Quimet Ventura (Saka Batal Brokil)

PD: Fer-se l'harakiri amb l'ordinador seria més difícil i dolorós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada