dijous, 21 de juliol del 2011

REPÒS

Es va despertar de cop. S'ofegava. Els grans de sorra li entraven per tots els forats de la cara, entre ells els del nas i no li permetien respirar. Volia cridar, però no podia obrir la boca. Va intentar moure braços i cames però era del tot impossible. Li va venir un atac de pànic, el cor li bategava embogit, com si li hagués de sortir del pit. I just quan començava a veure que no se'n sortiria, va sentir una veu. Era la de la seva dona?
-Marcel, t'he dit unes quantes vegades que no enterris el teu pare mentre dorm. No pots jugar a d'altres coses aquí a la platja? I mira com has quedat! Ves a banyar-te, a veure si et neteges una mica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada