dissabte, 20 d’agost de 2011

Aquella platja ...

En Martí va perdre la concentració un dia d'agost de l'any 1995.
Sempre havia estat un home assenyat, reflexiu, previsor. Aquestes eren les seves millors qualitats, deien els amics; en canvi, la seva dona, que el coneixia més a fons, trobava que tot ell era un pèl excessiu.
Assenyat? Sí, però tampoc cal anar a la farmàcia a mirar-se la pressió cada vegada que tens un sopar.
Reflexiu? També, però fer esperar deu minuts a la senyora que et ven les entrades del cinema per poder decidir a quina filera estarem més bé, no és necessari.
I ser previsor? No cal dir que és important, però sortir a les sis del matí per anar a la platja per poder trobar un bon lloc, què voleu que us digui ...
I va ser precisament a la platja on en Martí va perdre la concentració. S'havia adormit un moment i en despertar-se es va notar estrany. Mirava al seu voltant i veia les coses i les persones d'una altra manera. La seva mirada, més oberta, més brillant, passava d'unes a les altres suaument i tranquil·la. Mirava l'aigua, els vaixells, la gent que es banyava, els nens, les iaies, ... tot i tothom i sense amoïnar-se per res, sense que el seu pensament anés més enllà.
La seva dona va veure de seguida que alguna cosa li havia passat. I ho va confirmar quan a les deu li va dir:
-Que no vols marxar?
I ell li va respondre:
-Com vulguis.
Ell, que a cap hora ja rondinava!
-Vols dir que no en tenim prou de platja? Mira que ara arribaran les famílies amb nens i això esdevindrà insoportable. Ara pla! Mira qui arriba! Se'ns ha acabat la tranquil·litat ...
Però la prova definitiva va arribar quan uns nens que jugaven a pilota l'hi van llençar al damunt de la seva tovallola. La seva muller va girar els ulls cap al cel, com implorant clemència, preveient l'espectacle que s'esdevindria. Però no va passar res. L'home els va donar la pilota tot dient:
-Quan era petit també m'agradava jugar a pilota a la platja.

I des d'aquell dia en Martí segueix igual: relaxat, alegre, positiu, ... En canvi la seva dona de tant en tant té remordiments. No haurien d'haver tornat a aquella platja i cercar la concentració del seu marit?
Però la veritat és que aquest lleuger malestar li dura molt poc. Només una breu mirada al seu rostre li ratifica que van fer molt bé de canviar de platja.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada