Es tracta, dient-t'ho sense embuts, d'aquells alumnes que no poden seguir el ritme d'aprenentatges de l'aula.
Aquells que trobes amb el cap recolzat damunt els braços enmig d'una classe de vint-i-cinc nois i noies. Aquells que quan entres et miren i, sense paraules, et diuen TREU-ME D'AQUÍ! I els que tots els centres intenten camuflar quan es tracta de fer proves d'avaluació.
Però són ells precisament els que t'obren els ulls i et fan adonar de moltes coses.
Els que t'adverteixen de que molts dels continguts que s'imparteixen a les aules, encara avui, són totalment absurds i es troben fora de lloc i fora de temps.
Els que ens diuen que, en alguns casos, estem ensenyant de la mateixa manera que ens ensenyaven els nostres antics mestres.
Els que saben distingir quan un contingut és interessant i es podrà aplicar i, per tant, val la pena fer l'esforç d'interioritzar-lo.
En fi, són els que quan els mires directament als ulls i els dius VOLS VENIR A LA MEVA CLASSE?, fan un salt de la cadira i no se t'abracen perquè hi ha testimonis, que si no ... I és que saben que per a mi compten i ... molt! Perquè els meus objectius i els seus coincideixen plenament: Aprendre i ser feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada