Extemporani

-Escolti! Faci el favor!
-Perdoni, feia tants anys que no en tocava cap. Tan rodó, tan ferm, tan suau, ... La veritat és que ja no ho recordava.  Em sap greu haver-la importunat. Sap què passa ...? que viure en solitud dia rere dia és molt dur, es perd l'habilitat d'interaccionar amb els altres i, com és natural, de sentir, percebre, compartir impressions, ...
-D'acord! No en parlem més! El préssec és seu. I ara permeti que me'n vagi que faig tard!