Asseguts davant per davant a la consulta del metge del poble. Mirades de reüll, moviments inquiets, paraules de compromís -fa fred avui, hi ha molta gent malalta, ...-.
Passen els minuts, els quarts, ..., el rellotge ho va marcant implacablement.
De cop s'obre la porta. El metge crida un cognom:
-Freixes!?
Tots dos s'aixequen de cop i es dirigeixen cap a la porta.
-Perdoni, jo em dic Freixes.
-Jo també.
-Maria.
-Marià.
El destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada