dilluns, 1 d’abril del 2013

La formiga

Una formiga obrera, estèril com totes, va sentir la crida de la natura i volgué tenir descendència. Decidí sotmetre's a una fecundació in vitro i acudí a la clínica reproductiva més pròxima acompanyada d'un mascle fèrtil i de bon veure.
El primer intent ja va ser un èxit, però la seva principal preocupació era com explicaria a la colònia l' atrevida decisió.
Després de barrinar pel camí, decidí tirar endavant la que considerà millor estratègia. Va entrar al formiguer nerviosa i esverada, explicant a tothom qui trobava, que un raig lluminós en forma de formiga alada havia baixat de no se sabia on i se li havia presentat davant seu. Deia que ella no recordava res més perquè s'havia desmaiat, però que només tornar en si ja s'havia adonat de que el seu cos havia canviat. Se'l notava més pesant, com si patís una indigestió.
Els companys i companyes de la colònia van tenir reaccions diverses, no cal dir-ho, però van acabar acceptant el relat explicat amb tanta convicció.
De seguida es va retirar a la sala de parts però, en veure que del seu cos en sortien 100, 200, 300, 400 ... ous d'un color vermellós, va començar a sospitar que aquella clínica no era tan de fiar com deien a tot arreu.

Quan al cap d'uns dies de les larves en van sortir petits grills, la formiga va confirmar les seves suposicions. Aquell metge-anestesista que li anava picant l'ullet mentre ella s'adormia, en portava alguna de cap.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada