diumenge, 2 de juny de 2013

Elogi dels anònims

Anònim: Que no fa conèixer el seu nom.
Aquesta és la definició que dóna el Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Una definició curta, més aviat escassa -diria jo-, però molt d'acord amb el tarannà i les circumstàncies a les que se sotmeten aquestes persones.
A qualsevol àmbit de la vida, -familiar professional, social, ... -, podem trobar gent anònima, plena de grans qualitats: intuició, capacitat de treball i d'organització, que es dediquen a forjar, amanir i organitzar situacions i conjuntures amb l'objectiu de que altres persones deixin de banda precisament aquesta condició.
Gent només reivindicada a través d'aquell infame i masclista refrany que deia una cosa així com "Darrere d'un gran home, sempre hi ha una gran dona".Totalment inexacte per altra banda, ja que els anònims es poden situar darrere de qualsevol home, dona, agrupació o col:lectiu i no importa el sexe.

Serveixin aquestes quatre paraules per reivindicar la feina d'quests grans desconeguts. Sense ells el món no rutllaria, n'estic segura, però, com si una força els empenyés,  seguiran situant-se al marge de reconeixements i elogis maldant sempre perquè tot vagi una mica millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada