El borinot volava, girava i planejava per damunt dels caps dels assistents al Claustre. Un Claustre soporífer, com la majoria dels que es realitzaven en aquella escola.
De cop l'animalet va aterrar damunt un armari, molt a prop de la ponent, la Cap d'Estudis del centre, que en aquell moment exposava, sense massa convicció, com hauria de ser una escola model.
Les seves idees modernes i ajustades als interessos dels alumnes i a les seves necessitats, xocaven de ple amb la política de les retallades del govern del moment.
-Cada any l'escola compta amb menys recursos econòmics i humans -va dir la Cap d'Estudis-, però tot i així ens en sortirem!
El borinot va restar una estona immòbil, com atret pel discurs de la noia i després va emprendre un vol vertical fins al sostre i des d'allà es va deixar anar en picat, com un expert kamikaze, fins a xocar amb l'ull dret de l'Inspector de Zona, que assistia com a convidat a aquella trobada de docents.
L'impacte va ser considerable i va ocasionar que aquell home hagués d'anar uns quants dies amb l'ull tapat degut a una hemorràgia. Ell explicava a tothom que s'interessava pel seu estat de salut, que tot havia estat fruit de l'atzar, de la mala sort, ja que ni li passava pel cap que un borinot sensibilitzat i capficat pel futur de l'educació en aquell país, pogués tenir tanta mala bava.
@NuriFont
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada