diumenge, 9 de febrer de 2014

Empatia

La vaig veure passar per davant de casa esbufegant com una màquina de vapor, amb la cara d'un vermell encès i les gotes de suor que li lliscaven coll avall i em vaig posar a córrer darrere seu pensant que la pobra dona necessitava socors.
S'ajudava com podia amb el vaivé dels seus braços, però les cames no li seguien el compàs.
La vaig aturar sense cap esforç.

-Senyora, necessita ajuda? Vol que avisi algú?

La dona, a qui jo matenia encara agafada, es va girar brufolant i, gairebé sense articular paraula, em va clavar una bufetada a la galta amb la mà plana.
Jo, amb els ulls oberts com dues taronges, només vaig poder sentir un so difús que sortia de la seva boca: ffffffting!

Encara avui em pregunto què em devia voler dir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada