dimarts, 29 d’abril de 2014

En Bunda

En Bunda tenia fama de ser un somiatruites, i si ell hagués entés el significat d'aquesta paraula hi hagués estat d'acord.
Per escriure un text de quatre ratlles a classe, hi podia dedicar un matí sencer. Si els altres nois i noies llegien en veu alta, ell es perdia sempre. Copiar un text a l'ordinador no era un treball d'hores, era un treball de dies.
El noi començava a ser conscient del que li passava, però era incapaç de posar-hi remei.
La seva ment volava, s'enlairava i el transportava a llocs màgics i fascinadors.
En canvi el seu cos es mantenia  assegut a la cadira i amb un posat més aviat indolent, cosa que li ocasionava un munt de complicacions. 
Però un d'aquells matins plens d'explicacions, lectures, dictats i altres activitats feixugues, la mirada d'en Bunda es va dirigir cap a la finestra. A fora feia un dia radiant. El sol pintava el paisatge amb els seus colors més vistosos i, tot de cop, la ment del noi va començar a volar, però aquesta vegada el cos la va seguir. Planant per damunt la classe, sense arribar a sentir els comentaris dels seus companys i els crits de la seva tutora, en Bunda va traspassar l'obertura de la finestra i, amb un posat seràfic, va dirigir el seu vol més enllà de jardins i teulades, vers els camps vestits de primavera. I diuen que un estol d'ocells es va posar al seu costat piulant i mostrant la seva joia per haver fet un nou amic.


@NuriFont

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada