Ja a les portes de la mort i havent perdut memòria i consciència, en Ricard pronunciava repetidament un nom: Rosa, Rosa!
Les seves dues filles amoïnades intentaven que l'home expliqués a qui cridava, a qui volia veure abans de morir, però no se'n sortien.
-Rosa? Qui deu ser la Rosa?
De fet no ho arribarien a saber mai. El seu pare havia mantingut el secret d'aquell amor de joventut durant tota la seva vida.
@NuriFont
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada