Quan arribava la
primavera sentia la necessitat de regirar armaris. Jerseis, bruses, jaquetes,
flassades, sabates... tot s’anava amuntegant damunt el llit esperant la
sentència: de nou a l’armari, a la deixalleria, a donacions, a rebuig?
I al cap de dues
o tres hores, reflexionant quin seria el destí de cada peça, les portes dels
armaris es tornaven a tancar sense haver variat gens el seu contingut.
@NuriFont
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada