La Mariàngela

-No sé què hi faig en aquest món. Valdria més que Déu Nostre Senyor se m' emportès!
Aquest era un dels planys més recurrents de la Mariàngela, una dona de vuitanta-set anys, amb una mala salut de ferro, però amb un esperit de victòria que ja haguessin volgut les tropes de Napoleó.

Un dia, en què l'artrosi li havia fet la guitza més que mai i se n'havia anat al llit a mitja tarda, va sentir un soroll prop de la porta de la seva habitació i va pensar que era la Carme, la dona voluntariosa que a vegades li donava un cop de mà amb les feines de la casa.
-Ai, Carme, entra, avui sí que no sé pas què hi faig en aquest món!
La porta es va obrir suaument i una senyora alta i elegantment vestida de negre, amb una mena de dalla a la mà se li va apropar i li va dir a cau d'orella:
-Vinga doncs, anem!

Des d'aquell dia, quan l'artrosi, l'artritis i tots els mals que la turmenten es fan sentir, la Mariàngela, per si algú l'escolta, va dient "Avui sí que no em fa mal res".

@NuriFont