Reflexions sobre el confinament

El confinament ens porta a un estat depressiu, d’angoixa i d’inestabilitat. I per què, et preguntes. Pots anar a comprar aliments, pots cuinar, fer pa, tens les xarxes socials i pots accedir a les notícies nacionals i internacionals, a cursos de ioga, de beat fit o de manualitats, així com estar en contacte amb gent del teu entorn familiar i social; estàs abonada a unes quantes plataformes que t’ofereixen pel·lícules i documentals; tens aficions que et permeten canviar d’activitat sovint... Doncs per què et sents tan malament?

Després d’anar-hi donant voltes he arribat a aquestes conclusions:

.Ens falta l’aire, ens falten els raigs del sol, per dir dues coses merament físiques.

.Trobem a faltar el contacte presencial amb la gent propera: poder tenir una llarga conversa mentre et prens un cafè, per exemple.

.Ens afecten les males notícies molt més que abans, quan gaudíem de total llibertat per moure’ns. Aquella persona que coneixies que ha mort pel COVID-19, o aquell personatge públic que senties proper i que ara ja no hi és. Tens la sensació que s’està acabant quelcom però no saps ben bé què. I, sobretot, et sents molt més vulnerable.

.Però el pitjor de tot i el que més ens afecta és veure que estem en mans de polítics sense escrúpols i sense consciència, polítics ineptes que no han fet altra cosa en tota la seva vida que anar vivint de la rifeta. Gent que col·loca la política abans que les persones, l’ interès particular i l’economia per davant de les necessitats socials, els guanys econòmics per davant de les mesures mediambientals i també, per increïble que sembli, el militarisme davant dels coneixements científics.

I tot això no ho sabíem ja? Segur, però aquesta crisi ens ho està deixant més palès que mai.