Aquella fesomia... Sabia que em recordava algú. Els ulls, d'un marró fosc gairebé negre i la mirada profunda, com si volgués absorbir els meus pensaments més íntims. I tot això acompanyat d'una expressió de fatiga i patiment que em recordava algú. Però qui? Qui era la persona que cada matí m'observava mentre jo procedia a rentar-me les dents?
@nurifont
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada