L'ou de la serp

 Tinc mala memòria i la majoria dels fets històrics els recordo només a grans trets, sense detalls; però el que sí soc capaç de fer és relacionar-los, comparar-los, extreure'n conclusions i que em serveixin de base per fer prediccions. I, precisament el que no puc evitar amb el fenomen d'Aliança Catalana és precisament aquest procés. L'aparició d'aquest partit a l'escenari de la política catalana em recorda molt el naixement d'aquella formació anomenada Ciudadanos. I em preguntareu per què, si aparentment no tenen res en comú. Però si aneu una mica més enllà veureu que coincideixen en molts aspectes: l'aparició sobtada, o sigui creat de forma artificial, amb uns objectius molt clars i primaris i a l'abast de gent amb poc senderi. I quins són aquests objectius em direu. Doncs el principal és la desestabilització d'un país en el que es manté un equilibri social ja de per si precari, i sobretot generar odi; odi contra qui viu al costat de casa i amb qui hem de compartir les engrunes que ens reparteixen els poderosos, contra qui creu que un altre món és possible i pretén agrupar-nos per fer-nos veure que l'enemic sempre és més amunt. I, finalment, i no és una contradicció, deixar constància que, tal i com deia l'espanyolisme més ranci, el moviment independentista català era un moviment xenòfob. I què passarà amb aquest partit? Doncs que desapareixerà, tal i com va passar amb l'altre, però el mal ja estarà fet, el verí s'haurà escampat i, vulguem o no, haurà enfangat la nostra societat i se'ns farà molt difícil tornar a l'esperit obert, conciliador i compromès de l'1 d'ctubre. En fi, us sona allò de l'ou de la serp?

Nuri Font