Els núvols, que durant la nit s'havien entortolligat a les branques dels arbres, es convertien en gotes d'aigua, relliscaven suaument per les fulles i queien a terra fent soroll de pluja fina.
Un parell de cargols gosava treure les banyes i sortir al camí, contents de poder lliscar damunt l'herba verda.
Als marges, les teranyines que abraçaven els matolls ja no eren transparents, l'aigua les feia semblar de color de plata.
Finalment la Cendra, la mula, amb el seu posat estoic, com si aquesta fos la seva tercera o quarta vida i considerés que ja no hi ha res de nou per veure, ha vingut a saludar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada