Un raig de llum que s'escolava pels porticons entreoberts il·luminava els dos cossos nus estirats al llit. Jeien un al costat de l'altre, exhausts després d'una nit intensa d'amor i plaer. Ella reposava el seu cap damunt el braç bru i musculat del seu company, que la mantenia abraçada amb un posat protector.
Als seus rostres s'hi reflectia el cansament però també la placidesa i un benestar provocat per hores d'emoció, d'agitació, d'entusiasme...
Com si res pogués trencar el seu repòs, el seu son era aliè als sorolls, als enraonaments que venien de fora.
De fora?
-Conxita, ja sóc aquí! He acabat el torn abans. En Pere m'ha dit que el mal de cap que tinc em desapareixeria de cop en arribar a casa. No sé pas a què es devia referir.
Nuri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada