divendres, 4 de maig del 2018

Últimes paraules

Aquestes són les meves últimes paraules, però abans de deixar aquest món us n'haig d'explicar el motiu.
Ja fa temps vaig patir una depressió severa i el psiquiatre em va recomanar prendre unes pastilles que m'ajudessin a tranquil·litzar el meu esperit. Els mesos van anar passant i em vaig posar prou bé. Tot i així he anat prenent la medicació al ritme de les meves desventures: que el cap del meu lloc de treball em putejava, jo prenia mitja pastilla més; quan tot tornava al seu lloc, mitja pastilla menys; que tenia una discussió amb la dona, mitja pastilla més i si tornava la pau al meu cor, mitja pastilla menys. I així fins ahir a la nit, just abans d'anar-me'n a dormir. En aquell moment la meva muller em va comunicar que la seva mare, o sigui la meva sogra, vindria a viure a casa perquè es sentia sola.

No sé què em va passar, però em vaig prendre el pot sencer i ara em trobo aquí estirat esperant la dolça son. Llàstima! Precisament ara que feia dies que res em pertorbava.

NF.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada