diumenge, 3 de juny del 2018

ELOGI DE LA GENT SENZILLA


Assisteixo a la presentació d’un llibre que per atzar fa dies que m’acompanya. Es tracta de la biografia d’August Gil Matamala, escrita a dues mans per David Fernández i Anna Gabriel. Després de la presentació de l’acte per part de Benet Salellas intervenen dos dels protagonistes d’aquesta història -i dic dos perquè com tothom sap la tercera es troba exiliada per motius polítics -.  

Com no podia ser d’altra manera, em deixo atrapar per l’oratòria brillant d’en David, curiosament contraposada al seu to de veu suau i delicat -com si t’estigués parlant a cau d’orella- i també per la humanitat que traspua el personatge principal: l’August. I és llavors quan començo a pensar què seria de nosaltres -què seria del nostre món- sense la gent senzilla, la gent que treballa, que s’escarrassa dia a dia per alleujar la intemperància d’una societat sovint cruel i insensible envers les fragilitats dels qui en formem part. I em venen al cap un munt d’imatges de persones properes, malgrat el temps i l’espai, que s’han esbatussat amb gegants i molins amb l’objectiu de fer la vida més fàcil als seus coetanis i deixar, ni que sigui per poc, un món millor a les futures generacions.
Són gent a qui no mouen ànsies de poder ni de protagonisme i, a la seva manera, només són empesos per les circumstàncies; que no saben negar-se, ni volen, a les exigències d’un món cruel i insensible i que s’esforcen per llimar desigualtats, incongruències i perversitats, fruits del sistema o només de la vilesa d’individus sense ànima. Gent, sovint anònima, que saben que el seu triomf personal serà encarar-se amb ells mateixos i dir He fet el que havia de fer.
Com no podia ser d’altra manera, renuncien a l’èxit pecuniari i social i, malgrat trontollar alguna vegada degut a la pressió de la família o de la comunitat, continuen la seva tasca de compromís amb pas segur i sense doblegar-se.  Incompresos i volgudament anònims, amb freqüència són titllats de ximples i poc ambiciosos, però què seria de nosaltres sense aquesta gent reservada que fa del combat diari la raó de la seva vida!

@NuriFont

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada