Tony -aquest és el nom del protagonista- ha viscut la malaltia i la mort de la seva dona i això li provoca un estat de tristesa permanent. Intenta suïcidar-se però ho ajorna momentàniament i adopta una actitud de desafiament davant la vida i les persones que viuen a prop seu. Fuig dels convencionalismes i mostra públicament opinions i sentiments malgrat que puguin ofendre els altres. El dol el porta a pensar que la seva vida s'ha acabat i això li produeix una mena d'impunitat a l'hora de mostrar la part més fosca de la seva ànima. El protagonista passa per moments de malenconia profunda i de tristesa, però també de mala llet i obliga l'espectador a recórrer aquest camí a voltes amb un somriure als llavis, a voltes amb una llagrimeta.
Els personatges que l'acompanyen, i que interpreten uns extraordinaris actors i actrius, són posats a prova contínuament per les ironies i sàtires del personatge principal i li fan de contrapunt. Cadascun d'ells té una manera diferent de veure la vida i això s'utilitza en el guió per provocar algunes converses sobre conceptes vitals: la vida, la mort, el més enllà, la solitud...
I, finalment, l'últim capítol, que podria contenir un missatge una mica carrincló, queda totalment perdonat gràcies als cinc anteriors que fan que aquesta sèrie sigui molt recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada