No podia escriure. La pena que sentia era tan gran que li paralitzava algunes de les funcions del cervell, precisament les que tenien a veure amb la creativitat, les que en dies passats l'havien ajudat a tenir aquelles idees ocurrents, gairebé genials. En canvi ara, aquella eina que semblava tan poderosa només era capaç d'activar les tasques més primàries, només les que li permetien sobreviure.
Amb això en tenia prou? Evidentment va pensar que no i va determinar que l'única opció que li quedava era ofegar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada