"Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna d'aquest llibre". Aquesta és una de les frases que podem llegir a la contraportada i que defineix molt bé quin tipus de personatge trobarem a la novel·la, una noia que vol preservar el seu interior d'emocions que li són incòmodes i de vincles afectius enutjosos, i que pot parlar del sexe i de la mort amb tota naturalitat, perquè un és l'arma que lluita contra l'altra. Una noia que no parla d'amor, perquè no vol caure dins el parany d'un inevitable sofriment. Però l'amor en una de les moltes formes que adopta pot arribar a penetrar dins d'aquesta capa i començar a desglaçar-la.
Permagel d'Eva Baltasar va ser tot un esdeveniment literari el 2018 i la primera novel·la d'aquesta autora, que fins llavors només havia publicat poesia. Crec que ser novel·lista i poeta és una combinació excel·lent per crear personatges que arribin al cor dels lectors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada